2 – 9 – 10
Decebut,
de tot el seu fer
es considerava un No Res,
per que de tot hi hagi.
Amb el cap cot
mirant un terra perdut
- passos esborrats de sa vida -
arrossegava el calcer
com empenyut per vents contraris
i sense cap pressa.
A la crossa dels records
les mans resseques li contaven
els últims vents insuportables.
Sa baluerna, arbre ressec,
amb pollancs arrencats
amb plena vida
i xerracades les il·lusions
podia veure els ressecs
amb records de saba
que ja no aprofitaria.
Davant la font de l’últim raig
bevia l’amargor intensa
d’un seure quan cames no poden
i el cap vol marxar
envers la sínia fèrtil
que un dia cuidava
i, ara, solament el ruc
feixuc i coix sirgava
rodant, buscant un perdut instant
en el raig dels catúfols
plens d’una aigua
que ja no feia meravelles.
2 comentaris:
No sé que passa al blog, jo ho veig tot normal i no s'edita en els altres blogs, jo he realitzat canvis, Blogger no para tampoc,no sé si dec tancar del tot i tornar a començar o deixar-ho còrrer,No tinc temps per fer un curset d'informàtica a marxes forçades i entendre- ho tot el que passa en aquest blog i els altres meus que no s'editen als companys i companyes que sempre m'han possat els seus comentaris i ara sembla que tot ha desaparegut.
Com que no ser que fer, doncs jo aniré editant sempre que en tingui ganes i a veure que succeeix, qui sap si volen que desaparegui per que potser faig nosa, en fi, gràcies a tots els que m'heu ajudat sempre i ja us dic no sé que fer. Anton.
Anton, tu ve s fent, tal com et vingui de gust, que jo crec que aquests problemes són de blogger i que tal com ha vingut s'arreglarà.
Li preguntaré al veí si ell va fer alguna cosa per arreglar les HV, que li pasava el mateix. Si aclareixo alguna cosa ja t'ho diré!
Publica un comentari a l'entrada