CLAR QUE ERA UN HOME DE PALLA

22 – 9 – 10

Clar que era un home de palla,

però per més flama que fes el foc

no consumia sa volubilitat.

Sorrut, és sortia de tot desvariex

amb reverència consueta.

Tots els vents el giraven a miranda

com penell en fris d’alta torre...

I, s’envania de ser el millor,

el més preparat per dirigir,

- objecte insuls -, segur i emfàtic

i és que darrere seu habitava  l’amo,

el poderós que li havia dat l’escombra

i li servia de titella, golfo de porta...

Representava el seu personatge

amb perfecció d’estudiat teatre

i quan baixava el teló

fins els seus afins picaven de mans,

els contraris esdevenien

amb sobirana cridòria esgolant-se,

- així reconeixien el seu aspecte ? –

Però l’home de palla

seguia allí incombustible.