15 . 9 – 10
Ara ja la crossa evitava pas lleuger,
la baluerna insegura tenia perills
I la conscient pensa no ensordia gens
ans vigilava els còrrecs en el camí.
Ho tenia tot pensat i quasi tot fet...
Arribava al cim de la muntanya dels grills
amb el ric-ric espaiat en nit, avui, de fred
quan l’ànima ja vol repòs i poc neguit.
La tempesta, sorprès, l’alertà d’hivern
quan no valia casa calenta ni pelfa d’abric.
Dalt de tot del cim, de nou veia l’esquerp
brossatge que hauria de dallar al fi.
Son pas compassat directe al esquer
no trobaria l’arna de mel, buidor infinita,
i sense la bresca, el camí abrupte i estret
el conduiria al record d’immens patir.
3 comentaris:
Mirar d'acompassar el teu pas als cants dels grills o al que sigui i continua fent via, Anton.
Ja t'hi arribarà el dia d'aturar-te, però ara has de continuar junt amb els altres.
Una abraçada.
Poc a poc i fent via com diu la Pilar, segur que et sortirà al pas alguna cosa que no has pensat o que no has fet... sempre ens en queden.
Una abraçada.
Ui... Anton, l'he trobat tan trist... respirar fons i continuar endavant, que hi ha molta gent que t'estima :-)
Publica un comentari a l'entrada