30 – 8 – 10
Mira’t en l’intern de l’ombra de la nit
com reclau que clava el verí a la fosca...
L’escalinata dels perills té preu i l’osca
en el temps clava instants de ton delit.
El fred fa tova la flassada dels recorda
que ara cantussegen plens de nova vida
Més que no et rellisqui el peu en l’ensulsida
que arrana prop de llit harmonia d’acords. // Anton.
5 comentaris:
Anton,
Sí que m'hi faltaves, sí!
Em senbla que no se m'actualitza bé el teu blog, ara m'adono que m'he perdut uns quants posts. Gràcies per avisar.
Una abraçada
Gràcies per participar, Anton!
Les gràcies a vosaltres per promoure iniciatives... Us felicito per ser com sou,Anton,
A mi també em faltaves, sort que a ca la Carme t'he trobat, el meu boig de blog s'actualitza quan vol!
Petons!
Un poema preciós! en Màrius n'estaria molt content!
Publica un comentari a l'entrada