divendres, 13 d’agost de 2010

EL VELL MARINER... foto de Pilar

Us heu fixat, una rosa del vent que deixant la mineralitat es forma en una planta i em suscita aquesta imaginació d'un vell que enyorant un objecte útil seu el recompon en el seu àmbit... tots busquem companyia, ell s'ajunta amb la planta. Anton.
12 – 8 – 10
El vell mariner tenia ses cuites...
Antics records de vents i onades fortes
Ara amb crosses al port camí feia,
Col·lidia on era el peix de seves hortes.
Allà a la barca sa brúixola vella
Restava en inexpertes mans de jovenalla...
Ell, en un test, no enyorava companyia,
On un cactus dut de illes llunyanes
El feu brotar amb deliri de puixança
Per que la planta marqués el vent que alenava
I així, content i estorat besava amb la mirada
Aquell record que en altre temps l’aidava.
-------------------
NOTA.- Al fer els canvis m'ha desaparegut la paraula COMENTARIS per clicar i obrir.
La funcio hi és clicant entre l'hora d'entrada d'edició i el signe de correu electrònic.Anton.

4 comentaris:

Pilar ha dit...

Mare, si fos mariner,
mariner de bona traça,
me n'iria mar endins
tot sol amb la meva barca;
El vent fóra un crit de goig,
la vela, coloma blanca,
el cor, d'un blau com d'encís
i els ulls, d'un verd d'esmeralda.

No m'he pogut estar.

Saps? Amb Martí i Pol vaig endinsar-me en el coneixement de la poesia catalana. És un dels millors poetes que he conegut.
M'agrada tant com els teus trenets.

Una abraçada, Anton!

Carme ha dit...

Una rosa dels vents magnífica!

felicitats a tots dos!

Cèlia ha dit...

Sí que s'assembla a una rosa dels vents. Les plantes crasses són magnífiques, poca aigua i molta originalitat en les seves formes!

montse ha dit...

Qualsevol instant captat per aquest poeta el converteix en un aroma perdurable.

Salut!