dimecres, 7 de juliol de 2010

ENCARA ' T --- nº 1 entrat a Roda poètica d'Itineràncies Poètiques

Aquests trenents que hi ha després  és l'escrit que hauria anat a ITINERÀNCIES. Poètiques.
Com que no veig res clar del que és diu i jo vull fer la roda, com vaig dir aniré introduint aquí diariament com si fos a l'altre blog. Soc ja molt gran per perdre'm amb discusions i tonteries, el meu temps no me'l rescabalarà ningú i si havia possat una certa il·lusió en tot això, - que em venia bé per superar els meus problemes personals  - m'ha caigut com una gibrellada a la cara que el sentit comú, diuen sigui el que diuen que és.
No em vull passar en apreciacions ni culpes, tots hem d'acceptar les nostres però perdre la il·lusió ... no ho volgueu capir. Pot ser per mi aquesta la última ocasió, qui sap si ja definitivament ho deixo tot a la babalà i me'n vagi al Montsant a fer d'eremita i veure com raja el temps que em queda per que no vull indisposar-me amb ningú,... Jo aniré desfullant la flor mentre pugui... Vosaltres, feu el que us sembli que tots ja som prou grans.  Adeu.Anton.

7 – 7 – 10

7.- En el córrer avant,
quatre cops de colze
i  es feu un lloc avançat.
Ara, a mantenir distància
i arribar a la meta
triomfador guardonat.
...........................
En tot, l’astúcia
pot assolir privilegis
abans que les lleis
posin traves serenes...
Per que les lleis es fan
per que els primers
puguin conservar el lloc?









Foto  Assumpta

  1- Encara’t
- pas enrera -
a la força del vent
que et prova.
Que el teu cap
no reculi,
que es senti capaç
de ser quilla
que destrossa
l’impossible
que en contra teu
avança
encara que el peu
en terra s’hagi
de clavar.

...............................................................Anton