foto de la Mariona, l'amiga que de tant en tant desapareix com el Guadiana i després retorna amb il·lusins i treball renovat. M'ha enviat aquesta rosa. Avui la penjo aquí... Com és que és generalitzat el gust per la rosa ? Veure-la com capullet o com faldar obert donen goig i si hi escoltem les paraules del seu perfum... ja és inacabable la mirada que li esmercem. Gràcies, Mariona se que estas amb mi. Anton.
3 – 5 – 10
Sentia la pau
com un glop de quietud...
Un fred endolcit
com rou veient lluna.
Clara companyia
d’estels que es belluguen.
Soledat enyorant sol
tapat per núvols de tristesa.
Paisatge que es mou
com veus que es barallen
per dir que la pau
pot ser un gel rou
fet de pluja d’estels
que ara besen
perfum i pètals de rosa.
4 comentaris:
Preciosa, la rosa, i aquest missatge de pau... com un glop de quietud. I com una pluja d'estels... arriba.
M'endinso en la teva pau i em prenc una infusió amb la pluja d'estels, contemplant aquesta rosa que restarà sempre viva.
Les maneres en què es presenten les amistats val la pena viure-les...Com tu ho fas, Anton.
Quina delicadesa la d'aquesta rosa...
Les teves paraules, plenes de pau...
Abraçades, Anton!!
Una rosa meravellosa, càlida i delicada com cadascuna de les teves lletres.... Abraçada gran, amic Anton :)
Publica un comentari a l'entrada