foto Google imatges.
----------------
Se li fa tard en la seva tarda,
----------------
Se li fa tard en la seva tarda,
ja no somnia com per llà als quinze anys.
La suor del temps li ha portat basarda
i ara que és tard, ja no tornarà la tarda...
Els segons no reculen ni que paris paranys.
En les celles hi prospera la tardor tardana
va vivint la tarda que retarda ben prou,
però al tard es pon el sol de sa sardana,
ses passos de tardor fan muntanya plana...
son respir no tarda en ofec, tardor li plou..
Son goig de nets que belluguen a vora,
el consola al tard del eclipsat llumí.
Sent els catúfols on l’aigua dolça plora
i somriu i belluga i omple got que implora...
No busca el tard de tarda fora
seva tardor porta infinit.
4 comentaris:
La tardor té els colors més bonic i ens acaramulla amb la suavitat dels seus sons i els aromes dels seus fruits.
També és melangiosa, com les paraules que avui ens regales, però tot el que conté és bellesa.
Rep una forta abraçada, Anton.
El temps és implacable i sempre se'ns va fent tard. Inevitablement.
Com diu la Pilar, bellesa melangiosa.
"Son goig de nets que belluguen a vora,
el consola al tard del eclipsat llumí"... m'agrada molt Anton... ànim!!
La tardor , quin goig poder-hi arribar!
Una abraçada de cor Anton!
Publica un comentari a l'entrada