13 – 5 – 10
S’abstrau en el seu passat
quan el primer vagit
li escorcollà la carn...
- Sigues valent...
Ressonava en nuvolada
i l’aigua pluja el xopava
i venia el ventijol desitjat
que el deixava eixut
i el sol feia cap
a la cita de tronc encès
que porta el buf calent,,,
- Sigues valent...!
Caminava per la plana
amb la distracció
del blat que es mou
a punt de sega,
del riatxol que cantureja
escarnint el rusinyol...
-Sigues valent...!!
Però també en el camí
hi ha pedruscall i sots,
i les cames saben
de relliscades i ensurts...
- Sigues valent...!!!
En el frontal l’atzucac
feia cap privant-li pas...
un penya-segat profund
de dolor, plor, angoixa...
Com ho travessaria ?
- Sigues valent... !!!!
Li diu tothom que el troba
o que el busca
per saber com es fa
per ser VALENT ...!!!!!
..................
Cal ser valent
Per ser valent ?
2 comentaris:
Tu ja ets valent, Anton. estàs afrontant el dolor de la pèrdua, recondueixes la vida a una nova situació, ajudes a qui també pateix com tu...
Si això no és valentia, que algú m'expliqui què és.
Un petó, amic.
T'anava a dir el mateix que la Pilar... Tu sí que ets valent, Anton.
Les mateixes paraules tan ben dites que t'ha escrit ella, les signo jo mateixa.
Una abraçada ben forta!!
Publica un comentari a l'entrada