dijous, 13 de maig de 2010

S'ABSTRAU EN EL PASSAT... fot google imatges


13 – 5 – 10
S’abstrau en el seu passat
quan el primer vagit
li escorcollà la carn...
- Sigues valent...
Ressonava en nuvolada
i l’aigua pluja el xopava
i venia el ventijol desitjat
que el deixava eixut
i el sol feia cap
a la cita de tronc encès
que porta el buf calent,,,
- Sigues valent...!
Caminava per la plana
amb la distracció
del blat que es mou
a punt de sega,
del riatxol que cantureja
escarnint el rusinyol...
-Sigues valent...!!
Però també en el camí
hi ha pedruscall i sots,
i les cames saben
de relliscades i ensurts...
- Sigues valent...!!!
En el frontal l’atzucac
feia cap privant-li pas...
un penya-segat profund
de dolor, plor, angoixa...
Com ho travessaria  ?
- Sigues valent... !!!!
Li diu tothom que el troba
o que el busca
per saber com es fa
per ser VALENT ...!!!!!
..................
Cal ser valent
Per ser valent ?

2 comentaris:

Pilar ha dit...

Tu ja ets valent, Anton. estàs afrontant el dolor de la pèrdua, recondueixes la vida a una nova situació, ajudes a qui també pateix com tu...
Si això no és valentia, que algú m'expliqui què és.
Un petó, amic.

Assumpta ha dit...

T'anava a dir el mateix que la Pilar... Tu sí que ets valent, Anton.

Les mateixes paraules tan ben dites que t'ha escrit ella, les signo jo mateixa.

Una abraçada ben forta!!