11 – 5 - 10
Quan el temps no és temps
i camina la peuada
ens encisa la visió del tot
que els ulls capten amb cadència...
Parlem de flors i passes silents
escoltant perfums i callant colors.
La mirada s’ens emmmiralla
en el tendal de pètals,
en les fulles ufanes,
en tiges erectes
i ramells fins o punxosos.
Un llençol de verd
estén ses llums espesses
i clarianes de dibuixos
ens expliquen llegendes
i ens condueixen per camins
i rutes elegides i ungides
en meravelles de flors i fulles
Perfum i camí junts esdevenen
apassionats i es confonen
en abraçades de sublim i subtil goig.
.........................
Quan l'ànima té l'optimisme
tot ho veu joiós...
Que faig jo en els meus instants
que s'allarguen cavernosos
per la fosca del pesimisme?
I les flors son les mateixes....
5 comentaris:
Perfum i camí junts, és preciós!
Les flors són les mateixes, Anton, i saber-ho i dir-ho ja és molt!
Una abraçada.
Anton, quina foto tan preciosa has triat per explicar, amb les teves paraules sempre sortides del cor, com una mateixa cosa es pot veure diferent segons l'estat d'ànim...
Però, com sempre, la Carme diu un detall importantíssim: Adonar-se que les flors són les mateixes, ja és important! :-)
Abraçades!!!
La teva sensibilitat ens enlluerna i ens surt a l'encontre en una camí comú, encara que s'ens presenti diferent. Amunt Anton, ens dónes molta llum.
Sí, estimat, les flors són boniques per molts, i d'altres hi veuen pèrdua de bellesa, patim pel que veiem i els estimats ja no veuen, per això, no gaudim...ni ganes que tenim de fer-ho...
Ja saps que em tens a prop.
Jo sempre penso, que els que han marxat veuen a través dels nostres ulls i senten tot el que nosaltres els fem sentir.
Tot això que expresses ens arriba i li arriba al teu fill allà on estigui, perquè tu li fas arribar.
Endavant Anton!!
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada