Sobre un post de la Pilar de A ENCESA DE LLUM hi he fet aquest comentari. La cinta blanca, innocència representativa, col·loca en un moment donat davant un instant el problema d'un canvi en la situació... I després el Temps, encara responsabilitza a... Ronda per aquí la lacra del pecat, voluntari, involuntati, imposat, violat....
...................
1.- LA CINTA BLANCA
Li circumdava el cabell
la cinta blanca
esmerçada al front verge
de l’innocent criatura.
......................
I vindran a esgarrap
amb subtileses emblanquides
les misèries que embruten
la cinta blanca.
I condemnarà el Temps
l’instant que trenca i esbarra
el sant misteri.
però que hi fa si no retorna
el color primer embellint front...?
però que hi fa si el seu nou viure
el porta a nou temps
vulguis que no ?
Quina culpa en té ella?
El Temps no té pietat
del temps de la cinta blanca,
................................... Anton
8 – 4 - 10
2 comentaris:
La cinta blanca... que difícil és mantenir-se blanca amb el temps, ho expliques molt bé, Anton!
El temps sempre ens porta nous temps, sense pietat, com tu dius!
El que anomenem temps fa el seu camí sense demanar permís.
L'única cosa que podem fer és acceptar que la cinta blanca engrogueixi, havent aconseguit que els rinxols escapessin lliures...Com els pensaments.
Publica un comentari a l'entrada