dijous, 27 de maig de 2010

DAMUNT DE L'ENTRAMAT DE FILS... dibuix de la CARME.


Repassant el bloc de la CARME - COL·LECIÓ DE MOMENTS, es veu que em vaig pasar per alt de comentar aquest dibuix. Em va saber greu i em vaig dir que el possaria a la meva pàgina amb els trenets que aleshores feia per a ell. 
Se'm va representar als seus dos menuts Guillem i Jan fent de clavells per que la bondat de la Carme hi esmercés el seu fi dibuix, plé de tendresa. Ells col·laboraven al seu fer posant la seva presència poètica i fent que el llapis atengués línees i color creant un magistral quadre ple de sabors estimats amb connotacions que l'alegria de la menudesa i els colors porten allà on siguin.
Se'm feia dins meu un agraiment amable veient els infantons jugant amb una planta que tots venerem. Dos clavells autèntics que reviurien en mi gràcies al saber fer i la generositat d'una persona, Qui sap si se li varen penjar als pantalons o faldilles demanant el dibuix o pujaren a pit acaronant el cabell com dos clavells de gran festa . Un petonet per a tots ple de sucre ...Anton
---------
Damunt de l’entramat de fils,
besant les mans que el brodaren
un parell de clavells vibren sospirs
esperant carícia de mans amades.
Regal acolorit, verd i vermell
el blat de maig i rosella s’hi agermanen.
Foren criats ..., amor immens
per a cabell o pit fer-ne besades.
........................................... Anton
26 – 5 - 10

5 comentaris:

Pilar ha dit...

Són dos clavells alegres, joganers i plens de vida, els menuts de la casa de la col-leccionista de moments.
M'agraden molt les paraules que li dediques. Sonen com una flauta dolça.

Cris (V/N) ha dit...

Com sempre, Anton, la Carme i tu feu un tàndem fantàstic, us felicito a tots dos des d'aquí, enveja sana.... Una forta abraçada, ben gran :)

Carme ha dit...

M'emociones, amb els teus versos i la teva explicació. Els clavells metàfora dels néts. Em sembla molt bonic. Un dia els hi explicaré el teu post. Gràcies. Una abraçada.

Assumpta ha dit...

Anton, m'agrada moltíssim aquest tipus de post que fas en que, agafant una imatge ben escollida, en fas una història, una explicació en prosa, li dones un sentit i, després, ho corones amb un poema preciós.

Et felicito... m'ha agradat MOLT!!

Una gran abraçada!!!

Elvira FR ha dit...

Uns versos preciosos i una explicació que és la mateixa tendresa...