9 – 4 – 10
Estic sol i quiet
en la solanada.
No em sento pas sol
a orella canta arbrada
oliveres, alzines i pins
i el soroll de la gatada
que miola per telades
senyalant el seu govern
de zel prop ja la vesprada.
Que no vingui l’escurçó,
que no vingui la ventada,
que no vingui el rou gelat,
que no vingui a cap casa...
M’han deixat molt mal record
M’han destrossat cos i ànima.
8 comentaris:
Quan hi torni la part cíclica de la natura que t'ha ferit, digues-li que passi i continua fent via cap als sons que tanta pau et proporcionen.
Imagino que són la seva veu que et parla.
M'agrada molt el teu començament, em fa sentir bé, com en un ordre i una pau...
Una abraçada
Aquesta foto colpeix i alhora dóna calma.
una abraçada amic Anton!!!
Compartim sentiments a una i altra banda de l'escala, t'abraço i t'acarono.
Preciós, com sempre.... :) Una abraçada forta, forta, amic Anton!
Milions de petons Anton!!!
Les ferides, encara que es curin, sempre fan una mica de mal molt endins, molt endins. Hem d'aprendre a conviure-hi. Una fortíssima abrada!
Gràcies per la vostra companyia...
Estic molt enfeinat per que m'he hagut de fer carrec de de treballs que ell realitzava i tinc que vigilar a d'altres que és facin.
Ja m'aniré posant a to i retornant al ritme habitual.Que es calmin les aigues térboles i que s'assereni tot. Anton.
Publica un comentari a l'entrada