dilluns, 12 d’abril de 2010

ESTIC SOL I QUIET.............foto Tere Balañà



9 – 4 – 10
Estic sol i quiet
en la solanada.
No em sento pas sol
a orella canta arbrada
oliveres, alzines i pins
i el soroll de la gatada
que miola per telades
senyalant  el seu govern
de zel prop ja la vesprada.

Que no vingui l’escurçó,
que no vingui la ventada,
que no vingui el rou gelat,
que no vingui a cap casa...

M’han deixat molt mal record
M’han destrossat cos i ànima.

8 comentaris:

Pilar ha dit...

Quan hi torni la part cíclica de la natura que t'ha ferit, digues-li que passi i continua fent via cap als sons que tanta pau et proporcionen.
Imagino que són la seva veu que et parla.

Carme ha dit...

M'agrada molt el teu començament, em fa sentir bé, com en un ordre i una pau...

Una abraçada

Joana ha dit...

Aquesta foto colpeix i alhora dóna calma.
una abraçada amic Anton!!!

zel ha dit...

Compartim sentiments a una i altra banda de l'escala, t'abraço i t'acarono.

Cris (V/N) ha dit...

Preciós, com sempre.... :) Una abraçada forta, forta, amic Anton!

Sílvia ha dit...

Milions de petons Anton!!!

fada ha dit...

Les ferides, encara que es curin, sempre fan una mica de mal molt endins, molt endins. Hem d'aprendre a conviure-hi. Una fortíssima abrada!

rebaixes ha dit...

Gràcies per la vostra companyia...
Estic molt enfeinat per que m'he hagut de fer carrec de de treballs que ell realitzava i tinc que vigilar a d'altres que és facin.
Ja m'aniré posant a to i retornant al ritme habitual.Que es calmin les aigues térboles i que s'assereni tot. Anton.