L''últim comentari que vareig possar al blog Secrets compartits, que ens diu que el tanca indefinidament. No se la causa i respecto la seva decisió, més caldria, però em sap greu, molt de greu... Hi tenia afecte als seus llocs i no cal dir a la seva persona. No em resisteixo a pensar que se'n en va i ens deixa sols... Persona que s'ha fet estimar em porta desconsol.Anton
-----------------------.
Era el fanal ben prop
penjant paraules a l'orella
llençant guspires de goig
i xarrupeig d'ocell que vetlla
desgranant el panís groc
com pa en boca que omplena
desoris de terme i conhort
amb l'amic que li diu pena.
Ai fanal, en llum color
dia i nit em meravella
teva veu plena de sons
guiam temps, ma fe en tu és cega
..................... Anton.
8 comentaris:
Hi ha fanals que mai s'apaguen. Llueixen al nostre interior
i ens il-lumina el somriure
de vivències i records.
Saps, què, Anton... que aconseguirem que torni... ja ho veuràs!
La deixarem descansar i si veiem que no torna... l'anirem a buscar.
Comentari millor que el de la Carme no et puc deixar :-))
Ara donem-li una mica de temps per descansar ;-)
Per a tu, una gran abraçada!!
Una abraçada, estimat Antón.
Clavat al darrer cantó
de la darrera paret,
de l’últim carrer,
del perdut poble,
penja un fanal inert,
que cada nit
encén la petita llum
de la gastada bombeta,
serà l’espurna
que en tornar veurà
la meva fal•lera,
l’amor perdut
que em tornarà
a la vellesa,
l’amor perdut,
que em va deixar
en aquesta terra.
Si torna de nit,
serà l’espurna primera,
després, si em vol trobar,
seré com sempre
a la següent
porta cantonera.
Gràcies a tots. Estic plenet d'obligacions que he de superar-les cada dia, em toquen fer-les per seguir la vida que he de viure ara i donar el meu concert.
Quan un va cansat i el temps l'agobia l'escriure es fa dificultós,
Aniré fent el que pugui, fallant més del que voldria.
Sé que esteu amb mi i ho necessito. Anton.
Has de fer el ritme que a tu et vagi bé, perquè nosaltres, el que volem és que tu no t'hi posis nerviós... :-))
Estimat Anton,
Un poema que em meravella i que rellegeixo un i altre cop.
Ara, la llum del fanalet potser ja no lluia com havia de fer-ho...
Però sempre hi ha algú que en te cura... ho ha detectat i hi està posant remei...
No sé quan, però el fanalet tornarà a Compartir Secrets.
I mica a mica, lluirà de nou la llum.
Gràcies Anton, Gràcies Carme, Gràcies a tots!.
Us estima.
assumpta
Publica un comentari a l'entrada