divendres, 9 d’abril del 2010

DAMUNT LA CADIRA...foto de la Montse Subirats

8 – 3 – 10
Damunt la cadira
he deixat la cuirassa.
col·lectius militaristes
que em tenen cruspida
la realitat de l’ànima.
Anava tapat amb ella,
m’he l’he treta,
l’he deixada...
Em presentava com molts
amagant meva façana.
Ni ulls, ni veu té l’artefacte,
ni pensa...!!
Sols sentiments
empeltats i col·lectivitzats.
Jo que vull el pensament
per pensar...
i els sentiments per sentir,
barrejant-los si s’escau
per parlar, per llagrimejar.

Ara soc individu
que se’n en riu de la cuirassa
que ens posen per no pensar
i per sentir el que ens manen.

3 comentaris:

montse ha dit...

Cada vegada m'asombra que, una imatge meva pogui donar lloc a suggerir-te tantes coses!!...I no m'he d'estranyar, perquè ho portis dins, és el teu do!!
Una abraçada.

Carme Rosanas ha dit...

De poc serveixen les cuirasses, si no utilitzem com tu dius "el pensament per pensar i els sentimetns per sentir i barrejar-los si s'escau"

Preciós, Anton, una abraçada.

Pilar ha dit...

Quan ens posem una cuirassa és perquè alguna cosa ens fa por i mirem de protegir-nos. Si ens la traiem sense tenir problemes, significa que la por ens ha abandonat i no hem de continuar amagant-nos.
Ets un camp ple de vivències, Anton.

Saps? Aviat els camps tindran roselles.

Un petó.