La seva WEB - SOM-HI
http://webfacil.tinet.cat/jafe
..........
Les fotos son fetes per la seva esposa Manoli Lleberia.
.....................
Va lluitar per ser feliç
i ho va ser
Va assolir ses fites
mil vegades.
Va triomfar en ell mateix
sense orgull
I va unir-se al triomf
d’altres.
........................................
.........................
EL MEU CAMÍ
...........
El meu pas feixuc
camina per l’Instant
que davant meu s’allargassa
com serpent que es mou
per l’endorrial
que tinc que assolir
sense cap gana.
No puc canviar l’Instant
serà etern per mi
i sense calma.
.......
El túnel és llarg
la meva torxa dèbil,
La llum inconstant
que l’Instant
- ombra en el meu futur -
plantifica davant
plantifica davant
com muralla.
8 comentaris:
No es poden canviar els instants que ens enfosqueixen, però sí es poden il-luminar els túnels que creen.
La teva creativitat és llum i aquesta, sempre trenca la tenebra.
T'abraço, Anton.
Aquest instant si que no l'hauríe volgut mai i serà etern per a tu, ho sé. Però en el llarg túnel i amb la teva torxa, ajuntarem force i llums per acompanyar-t'hi. Si el túnel és llarg, llarg farem el camí al teu costat. Una abraçada, Anton
Ell va ser feliç, va lluitar per tot el que estimava. És un exemple a seguir per tots nosaltres. Li dono les gràcies sense haver-lo conegut.
És massa dolorós aquest instant perqué les paraules que et poguem dir, t'ajudin...I la veritat és que em costa trobar-les.Aprofitaré el comentari de la Carme, que el trobo molt encertat, per afegir també, una mica de llum a aquest llarg túnel.
Una abraçada molt forta.
Anton, no tinc paraules. Em sap tant i tant de greu! La mort d'un fill és antinatural. Vull que sàpigues que vull compartir el vostre dolor humilment perquè segur que ningú que no hagi passat per un tràngol així no se'n pot fer càrrec. Una abraçada ben forta i endavant: la seva manera de viure.
Anton, que bé que fas d'anar escrivint sobre ell, d'anar-li dedicant les teves paraules, de buscar les seves fotos i fer-li homenatge... homenatge de pare a fill, plè d'amor.
Una gran abraçada!
M'esteu ajudant molt tots. Ho necessitem. les hores son molt llargues... Podria donar temps a tants que corren i no arriben,,,
Però no em tornarien el que ens falta
Gràcies per el gotet d'aigua que em porteu... Anton i Teresa.
M'agrada que ens expliquis coses d'ell . Ens el fas proper perquè tu ja vius a dins de casa de fa temps.
Una altra abraçada!!!!
M'ha agradat conèixer aquest esportista. Potser ara escoltaràs les seves gambades pels núvols. Una abraçada Anton.
Publica un comentari a l'entrada