La foto és de la ZEL de seu blog ARA MATEIX.
He tingut un llarg cami amb ella... És molt autèntica i vull deixar-hi la meva marca expressant-li el meu agraiment al que ha fet per mi i al que he après d'ella. Es com el foc que crema, però no consumeix, no destrueix.
------
Quan miro als nostres dos nets, Aina i Pau, fills de Manoli i Josep Anton em salta amb força a la vista una circumstància que es dóna en el seu neixer. En poques hores de diferència varen venir a la vida el mateix dia i mes, solament espaiats per l'any d'arribada que fa que la edat sigui diferent.
12 – 3 – 10
A recer dels avis vells
Jugaran teus fills dilectes,
Gronxant ses dubtes
I estrenant cants nous.
Seran continuadors
De tasques per tu empreses
I al faldar de ton record
Creixeran com mel d’abelles
Plenets de la dolçor de Pau.
Tu els veuràs
I beneiràs ses fites
Donant el vist i plau
Als arbres nobles que plantares.
6 comentaris:
Anton, a recer dels avis amorosos, jugaran i creixeran...
i gronxaran dubtes i cercaran mirades i carícies i tendres converses i secrets.
Una abraçada de bon dia.
Estimat Antón, en aquest petit gronxador, moltes vegades, hi sereu tots dos, quan tu li explicaràs com en són de bonics i bons els seus fruits, com n'és d'única la seva herència. Tens un gran paper, ara. ells troben en tu els seus origens, els nens serven un lloc especials als avis. Sé el que van sentir els meus en perdre'ls, i com els enyoren. Sou molt valents, Antón, molt. Abraça'ls a tots de part meva, sóc a prop en la distància.
Els esperonaràs a gronxar-se, a acariciar el no sempre suau vaivé de la vida, però a saber estimar la brisa càlida. A somniar-lo, a somriure-li mentre s'enfilen, gronxant-se, mirant amunt!
I sabran que és ell que també els mira, i d'una manera o d'altra, hi és.
Ets un home fort i valent.
Vinc a donar-te un petó, a tu i als teus.
Gràcies a tots.No tinc diner per pagar el que feu, Sou cors amics que em doneu milions de força per seguir endavant... Un camí molt pesat, quan les cames estant ja cansades de tant de recorregut sense descans.
Gràcies de cor. Anton.
Quines paraules tan belles parlant dels fills del fill estimat!!
El llegeixo i el rellegeixo i poc es pot comentar, perquè en cada vers ho dius tot... és preciós, Anton!
A recer dels avis vells... que amb tota la seva estima els gronxaran un i altre cop, mentre les seves mirades s'enlairaran vers un cel d'esperança i ell us enviarà un dolç somriure.
Una abraçada, Anton!!!
Publica un comentari a l'entrada