Foto de l'Assumpta. Al Josep Anton li agradaria per que s'hi veu llibretes, bolis... materials que ell feia servir a dojo, per que sempre en en cap mans i peus hi rondaven idees que havia de plasmar, sempre aquell paper amb una nota... un llibre tècnic o ... per pasar algun moment d'espera o de canvi de xip per no perdre ni un moment. Era el seu viure... sempre ocupat el cos o el cap... sense repós. Anton.
..................
Per reverenciar el que m'ha donat en la xarxa aquest matrimoni, l'Assumpta i el Josep Lluis, doncs, no sé com expresar-ho. Em va entrar com a seguidora i va desapareixer, després sabia els motius... en el seu blog no té les cares o llogos dels blogs, no.
Però després va tornar amb una notícia que em va possar la mell al llavi i espurnes als ulls que m'invadien de goig. Ella, parlava cada diumenge en la missa amb una senyora d'uns noranta anys, la sra. Avelina Briansò que a mi en ma joventut havia ensenyat els secrets de recitar poesia.
Son les dos coses més notòries, sobretot la última... Gràcies Assumpta. gràcies Josep Lluís.
..................
15 – 3 – 10
Que sigui pels teus fills
en meus ulls, teva mirada.
Que teva suau paraula
esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
i estimaves,
que sàpiguen que tot tu...
erets i seràs per ells.
El teu Amor baixi sempre a mans plenes
i els inundi de la Pau que vas voler.
I també la teva esposa
que avui amb desconsol plora,
sàpiga que us sobreixia
vostre Amor immens-
4 comentaris:
Anton... aquests dies ens estàs demostrant com n'arriba a ser de gran el teu cor.
al mateix temps que vas fent emotius homenatges al teu fill estimat, vas fent dedicatòries a tots els teus amics.
M'agrada pensar que aquesta foto agradaria al teu fill ;-) que ell sempre aniria també amb una llibreta, uns bolígrafs al damunt per anar prenent nota d'aquelles idees.
A través de les nostres pròpies fotos, ens vas fent un retrat del teu fill: home actiu, treballador, compromés, amant de la família, de l'esport, de la vida sana...
Ja veus com, sense haver-lo conegut, aquests són els trets que -mitjançant les teves paraules- ens van presentant en Josep Anton.
Ell també ens llegeix... no en tinc cap dubte :-)
Una gran, gran abraçada!!!
Que petit és el món en realitat veritat? i que gran ets tu i el teu cor, com molt bé diu l'Assumpta.... amb amics així, sempre motiva escriure paraules tan boniques com les d'avui que les llegeixo.... Una fortíssima abraçada i un petó
M'agrad a molt aquest text, portar els seus ulls, la seva veu... porta-ho tot cap a ells cap als seus fills...
Les vostres paraules ajuden molt.Anton.
Publica un comentari a l'entrada