dilluns, 15 de març del 2010

QUE SIGUI PELS TEUS FILLS .. foto de l'Assumpta



Foto de l'Assumpta. Al Josep Anton li agradaria per que s'hi veu llibretes, bolis... materials que ell feia servir a dojo, per que sempre en en cap  mans i peus hi rondaven idees que havia de plasmar, sempre aquell paper amb una nota... un llibre tècnic o ... per pasar algun moment d'espera o de canvi de xip per no perdre ni un moment. Era el seu viure... sempre ocupat el cos o el cap... sense repós. Anton.
..................

Per reverenciar el que m'ha donat en la xarxa aquest matrimoni, l'Assumpta i el Josep Lluis, doncs, no sé com expresar-ho. Em va entrar com a seguidora i va desapareixer, després sabia els motius... en el seu blog no té les cares o llogos dels blogs, no.
Però després va tornar amb una notícia que em va possar la mell al llavi i espurnes als ulls que m'invadien de goig. Ella, parlava cada diumenge en la missa amb una senyora d'uns noranta anys, la sra. Avelina Briansò que a mi en ma joventut havia ensenyat els secrets de recitar poesia.
Son les dos coses més notòries, sobretot la última... Gràcies Assumpta. gràcies Josep Lluís.
..................  

15 – 3 – 10
Que sigui pels teus fills
en meus ulls, teva mirada.
Que teva suau paraula
esclati en meva veu
Que els miris i els parlis
corrent teva gambada
Obrint els núvols tous,
obrint el Sol per ells.
Que sàpiguen quan els estimes
i estimaves,
que sàpiguen que tot tu...
erets  i seràs per ells.
El teu Amor baixi sempre a mans plenes
i els inundi de la Pau que vas voler.
I també la teva esposa 
que avui  amb desconsol plora,
sàpiga que us sobreixia
vostre Amor immens-

4 comentaris:

Assumpta ha dit...

Anton... aquests dies ens estàs demostrant com n'arriba a ser de gran el teu cor.

al mateix temps que vas fent emotius homenatges al teu fill estimat, vas fent dedicatòries a tots els teus amics.

M'agrada pensar que aquesta foto agradaria al teu fill ;-) que ell sempre aniria també amb una llibreta, uns bolígrafs al damunt per anar prenent nota d'aquelles idees.

A través de les nostres pròpies fotos, ens vas fent un retrat del teu fill: home actiu, treballador, compromés, amant de la família, de l'esport, de la vida sana...

Ja veus com, sense haver-lo conegut, aquests són els trets que -mitjançant les teves paraules- ens van presentant en Josep Anton.

Ell també ens llegeix... no en tinc cap dubte :-)

Una gran, gran abraçada!!!

Cris (V/N) ha dit...

Que petit és el món en realitat veritat? i que gran ets tu i el teu cor, com molt bé diu l'Assumpta.... amb amics així, sempre motiva escriure paraules tan boniques com les d'avui que les llegeixo.... Una fortíssima abraçada i un petó

Carme Rosanas ha dit...

M'agrad a molt aquest text, portar els seus ulls, la seva veu... porta-ho tot cap a ells cap als seus fills...

rebaixes ha dit...

Les vostres paraules ajuden molt.Anton.