diumenge, 21 de març de 2010

L'INSOMNI DE LES NITS.

foto pròpia
El meu fill l'any passat en en la festa de final de curs de Gimnàstica de la Gent Gran que va tenir lloc a Rasquera en el mes juny.
21 – 3 – 10
L’insomni de les nits
em porta per viaranys
de llum coneguda.
Son espelmes de bell flam
que canten a seves fades.
............................
...i el veig córrer feliç
en seus esperançats tràfecs
com si fos un present avui
ple de seves inquietuds.
Plena sa carpeta de treball
de benefici per a molts
que amb esforç vol atènyer
acomplint la seva dèria
de la puntualitat, 
de no fer perdre el temps a ningú.
-Me’n en vaig que faré tard.
Me’n en vaig, ja parlarem
altre moment, una altra estona,..
Me’n vaig, pare, adéu...
Un adéu que ja no torna....

7 comentaris:

Pilar ha dit...

...i el veig córrer feliç
en seus esperançats tràfecs
com si fos un present avui
ple de seves inquietuds.

És amb tu en el present de cada dia. Mai us acomiadareu, Anton.

Una abraçada.

Carme ha dit...

Sempre el portareu amb vosaltres, sempre continuareu aprenent de les seves coses, sempre continuareu rebent del que us ha donat. Continua explicant-lo, jo crec que això és important.

Una abraçada.

carme

- assumpta - ha dit...

En la foscor de la nit, sempre hi haurà una espelma de bell flam, una espelma que aportarà llum i calidesa.

Potser se n'ha anat, però mai del tot perquè sempre serà present en tots vosaltres.

Una abraçada, Anton.

zel ha dit...

Qualsevol moment, qualsevol estona, tot te'l recorda, tot t'ha de portar a ell, que ell ets tu, i tu ets un xic amb ell...costa molt, et costarà molt, jo crec que mai podràs superar això Antón, encara que sembli cru el comentari, és així. Jo crec que has de deixar sortir la ràbia, que has de plorar i picar contra la paret, que has de deixar-te sortir el dol, i que sobretot ho has de dir en veu alta, només així aconseguiràs viure amb la tristesa com a amiga, només això et durà certa normalitat, estimat.

Ets tan valent, tan gran, que ell està orgullós de tu, i saps que t'espera, et mira, et vigila et cuida. Ja el conec un xic, saps? De tant mirar-lo i de veure-hi el teu reflex...

fanal blau ha dit...

El veus perquè forma part de tu i de vosaltres; el veuràs sempre, el veurà tota la gent que se l'estima...
Perquè, d'una manera distinta, però continúa estant aquí.

Una abraçada molt carinyosa, Antón!

Joana ha dit...

Un adéu que no torna... perquè continua corrent al teu costat i et dóna força per tenir-lo ben present.Em sento incapaç de dir-te res més.
La realitat és massa crua com diu la Zel però no la podem canviar tot i que ho faríem.
Abraça a la Maria , Antón!

Assumpta ha dit...

Quina foto tan maca, m'agrada molt... Es veu absolutament concentrat en el que diu, en el que està fent.

Si el veus córrer feliç, tanca els ulls i mira de dormir amb aquest record... ves a saber si allí dalt del cel també té la seva carpeta i alguna n'organitza :-)