foto de la seva esposa Manoli
Lluitant amb la canoa en les aigues del seu riu l'Ebre. Quin esport rebutjava? Cap. Els estimava tots. En el meandre de Flix amb els aparells cedits per el seu amic Raul Sabaté de la pròpia empresa Rogles.
.............
23 – 3 - 10
L’estima és com un estilet
Que sens clava dins el cor
I forrolla consol i alegria...
És un vessar d’inesborrable sentiment
Que omple els instants de vida...
...........
............
Que trista la soledat
quan un es sent sol...
i no troba el retorn a l’alegria
per que li falta
el qui li establia
el mirall del seu somriure...
Versaire que et commous,
vol d’ocell que no retorna
per que el niu l’hi han follat
i sols la fredor de les canyes
recorda el lloc de bells encontres,
d’estimats moments...
Xapolleja pel riu
en l'eterna lluita
de l'home i l'aigua
Et feres fort i dur
inconscient que un buf de vent
pot fer naufragar la vida.
..............
8 comentaris:
Quina sort tenir aquest do que tens per poder canalitzar tots els teus sentiments a través de les paraules fetes poesia.
Admirable i molt maco aquest homenatje que li estàs fent al teu fill!!
Una abraçada molt forta per tots vosaltres.
Anton, se m'acaben les paraules, però tot i així no vull deixar d dir-les, encara que siguin sempre repetides.
Com a poeta, admiro la teva capacitat, com a amic la teva presència segura i com a persona els teus valors immensos. I només puc fer que enviar-te una altra abraçada.
tristament un buf de vent pot fer naufragar la vida, quan encara no ha viscut prou per naufragar; però els vents i la vida tenen aquestes paradoxes, Antón.
T'envio un petó!
Les paraules suren pel riu de la vida i es tradueixen en llàgrimes que ajuden a fer sortir el dolor i compartir-lo.
Una abraçada Anton.
Porteu tants valors a aquest blog que no sé com pagaré mai el que m'ajudeu. Si us val. GRÀCIES...Anton.
Paraules sentides des del fons del cor...no deixis d'escriure ajuda a alleugerir el dol tot compartint-lo...
Anton, ens dones grans lliçons de vida, d'amor i de poesia. Jo també penso que estas fent un homenatge preciós i merescut al teu fill.
Quina mà de records preciosos tens d'ell, Anton!! Quina foto tan maca aquesta!
Però no, Anton, la seva vida no va ser un naufragi... pel que ens vas mostrant cada dia, jo veig un triomf constant, un arribar a les seves metes, un home responsable i treballador... La seva vida ha estat massa curta i això no ho podem entendre... és massa trist quan mor algú tan jove!
Però el temps que ha estat amb vosaltres, ha estat una vida plena... i, és per això que n'estàs tan joiós d'ell :-)
Una abraçada molt gran!!
Publica un comentari a l'entrada