A la Tere, des de fa temps que li vaig collint fotos de les que mostra al seu blog. La vaig trobar en casa del Jesús Mª Tibau i ja, sequencialment, hi he anat posant trenets al seu curós producte.El seu poble el conec d'antuvi, quan jove hi anava per apropar-nos a Reus des del nostre poble del Priorat, després també ha set font de les mirades meves tant al anar a la capital en cotxe o en tren.Gràcies, Tere... Anton.
24 – 3 – 10
En la grisor del temps
Interiorment ell és contempla
com casa esdevinguda
a ineluctable enderroc.
A bocins seva ànima
li arrencaren pedra a pedra
i l’argamassa la desfeia
la pluja, vent i sol.
Un casalici fou...
Manava en el terrer
com castell de merlets
a mirar llunyania...
Son poder
arribava a buf de vent,
a clara mirada
de crit de pastor...
Avui li fallen forces...
Un dia el maleït instant
va portar maltempsada
I ara pedra i pedruscall
- gotes i sanglots de plor –
criden en la soledat austera.
5 comentaris:
Maca la foto de la Tere, maco el trenet, i admirada sempre de la teva capacitat d'escriure i transmetre.... Felicitats i una abraçada Mestre Anton :)
Avui no sé quin comentari deixar, Anton, llegeixo les teves paraules i les trobo tan plenes de sentiments, tan impressionants, que no cal afegir res. Tan sols, una abraçada deixada de tot cor :-)
Llegir-te i admirar-te, entendre en la grisor dels temps... Poc podem dir mestre, és cert.
Gràcies a tots.
Cèlia ja he trobat la porta de casa teva. M'he assegut al silló que tens preparat per les visites.... Quina delícia !! Anton.
Vaig recuperant els posts que m'havia perdut aquests dies que he estat desconnectada...
Cada poema teu és un a metàfora de la vida, de l'amor.. són una meravella. El de l'¡arbre que no he comentat, ara la casa esdevinguda enderroc...
segueixo amunt...
Publica un comentari a l'entrada