Un dia, fa molt de temps, la Joana va entrar al meu blog i em va deixar: Tornaré, ens llegim? - I aquesta premisa ens ha dut a comunicar-nos en innombrables moments. Jo hi trobo, quasi sempre, per no magnificar, un gust senyorial en els seus escrits.Un regust que t'invita a seguir i paladejar el que ofereix. Per mi, la tinc classificada com la SENYORA dels blogs que visito, mireu, us soc franc,em dona aquestas sensació. Ja no és sols la pamela que enmarca una cara en el seu logotip, sino el ressó del seus escrits quan els faig meus en la lectura. Li he collit aquesta finestra... Allà hi vaig possar un coment al mateix córrer per el seu lloc. Gràcies, Joana, pels bons instants que he pogut gaudir amb tu i l'ajuda que sempre m'has fet .Anton
20 – 3 – 10
Agresolada entra la llum.
Els barrots no clouen la distància
i l’habitacle s’omplena
de desig de vida perdurable,
TU erets receptacle
a tota llum pura i neta
i la coïes en teu intern
per retornar-la més polida
a l’exterior que espera.
Restes oberta de records
que noves llums faran seus
en un abastable seguir
en causes de Pau i Amor obertes.
Corre, llum, com ELL corria
netejant les impertinències.
...........
17 – 3 – 10 –comment a Llum de dona
a la mateixa foto de finestra.
.........
Jo obriria la finestra
esclava d'una marca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
per que el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència
esclava d'una marca que barra
els seus ulls a la llum
que la circunda i la traspassa
Jo obriria la finestra
per mirar i veure
per copsar-hi vida
dins l'habitacle
que resta fosc.
Jo obriria la finestra
per que el destí
no clogui el seu temps
en la picardia de l'absència
7 comentaris:
Crec que la majoria de blocaires estem d'acord amb les teves paraules sobre la Joana.
Salutacions i una abraçada a tu, Anton i també a la senyora dels blogs. Aquesta finestra em va encantar!
Unes paraules bellíssimes i ben rimades Anton! et felicito pel teu bon cor, la teva prodigiosa capacitat de convertir els mots en poesia!
Anton,
Les teves paraules m'arriben al cor.Tant de bo la llum t'ajudi en aquest sotrac que ara estàs travessant. Els que et llegim només podem oferir-te escalfor des de l'altre costat. Estem a prop i et regalem paraules de consol.
Una abraçada intensa amic!!
I és clar també t'agafo els versos :)
Ajuntem totes les llums que tenim, grans o petites i som aquí amb tu. La Joana és una gran dona, i aquí hi tens les millors persones de la blogosfera. Un petó, estimat.
Anton... què podem dir? Aquests dies ens estàs fent regals preciosos amb paraules del cor, plenes de sentiment...
Quina foto tan preciosa has triat avui!!
Mil abraçades!!
Que mai no ens manqui la llum.
Unes paraules precioses i ben merescudes per a la Joana. Completament d'acord.
Una abraçada.
Quines dones més precioses m'acompanyen. Vosaltres que sou la font de la vida, sabeu el que comporta estimar... No cediu en vostra lluita per ser equiparades i fins superar tots els esculls... Sieu dones. Anton.
Publica un comentari a l'entrada