dissabte, 9 de gener del 2010

488- - LA MENUDA I EL FLOQUET DE NEU.... fotos pròpies nevada






fotos pròpies fetes sense sortir de casa.

La Cèlia m'incitava ahir en un coment que parlés poèticament de la nevada.

He fet aquests trenets per a tots els que tinguin el gust de llegir-los. Anton

8 – 1 – 09

La família viu al tros

allà al mas hi ha la jaçada

que dormen com cada nit

colgadets, plenets de palla...

Es veu la claror primera...

De la colga treu la manta

i guaita el vell per la finestra...

Veu terra marró,... avui és blanca.

- Apa, fora del pallús,

mireu, mireu la nevada ... !!

Amb badalls i braços lliures

s’espluguen del cos la palla.

La menuda, sols tres anys,

sorgeix de la tova màrfega,

Els cabells son brinets d’or...

- Vine, fill meu, torcat cara

i mira per finestró.

Ulls oberts sense persiana

ha esclatat un Oh !!! tant llarg

que ha saltat del foc la gata.

Treu al ras groc caparró

- Això és neu....!!!

Primera vegada

ha vist aquell gran llençol

que cobreix tota la plana.

L’últim floquet ha caigut

quan seva ma al cel demana:

- Jo en vull paperet blanc

per escriure a la mare...

.........................................

El floquet a terra espera

i es desfà com una llàgrima.

7 comentaris:

assumpta ha dit...

Quina cosa més dolça i tendra ens has regalat avui, com la bonica neu, com la menuda: Preciós!!!

L'he llegit tres vegades i cadascuna m'agrada més: "i es desfà com una llàgrima..." aaaiiis!

Déu n'hi do també quina flassada us han deixat també per aquí, si permet fer vida normal és una delícia si no, un maldecap. Desitjo que sigui la primera opció la bona.
Les fotografies xul·lísimes!!!

Avui... petonets ben fresquets!
:)))

Carme Rosanas ha dit...

Aix! Anton, que em fas plorar d'emoció...

havia pensat avui si podia també retornar-te els teus regals de poemes als comentaris... però sempre em passa igual. Em deixes sense paraules!

Preciós... per aquí al Vallès, la veiem de lluny, la neu! A les muntanyes, només.

Bon cap de setmana.

rebaixes ha dit...

Podem circular i no ens ha perjudicat de moment massa... Ara a veure el gel que és el que fa por de veritat... Una abraçada ben calenteta .Anton.

fanal blau ha dit...

Tu si que tens els ulls ben oberts, Anton!

Una abraçada!

Assumpta ha dit...

Quina preciositat de poema... maco, maco de principi a fi. Dolç, tendre i molt, molt emotiu!!

I bon gruix de neu!! :-))

A Reus també una mica però no es pot pas comparar amb "la teva" jeje

Marta ha dit...

Bonic poema Anton! Això si que és començar l'any amb fred!
Una abraçada

Cèlia ha dit...

Arribo una mica tard però he vingut a veure la nevada. Has escrit uns poemes preciosos i molt emotius, com sempre. Ja sabia jo...