dimecres, 30 de desembre del 2009

479 .- QUAN CALLES I TE'N VAS.... foto -assumpta -


foto -assumpta-

29 – 12 – 09

Quan calles i te’n vas

com vent fet silenci

i els llavis tancats,

eixuts adormint-se...

Vull seguir el clam

que no reverbera,

que no es pot fe llum

per que ton sol calla.


Quan camines

fent el camí allargassat,

on el reble s’aquieta

i no rodola...

Vull seguir el teu pas

impregnat de sorra,

cisell que marca

el viure d’una vida.

9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Quin poema més preciós, m'emociones, Anton... m'encantaria saber escriure'l... no voldria pas que et pensessis que exagero, però crec que és el que més m'ha agradat de tots...

Té tant de sentiment, que desborda.

rebaixes ha dit...

Devia estar neta la estació dels trenets i tot confluïa en la bonança
El dia era radiant, i l'escriptor es sentia a gust...// Saps fer això, pobret de mi, i molt més, no m'enganyes...// Em fas content per que t'agrada, però jo segueixo amb els meus trenets, ja en tinc prou...
Que en faria jo de ser un J. Margarit si sols soc l'Anton... Anton.

Cèlia ha dit...

A mi també m'ha emocionat, el podries presentar a la I mostra de poesia d'Alcanar! Vinga, t'hi animo!
Bon any!

rebaixes ha dit...

Sense depreciar els bons consells... crec que estic molt bé calladet a casa...El meu coratge és poc per fer travessies per el mar dels imprevists.Gràcies, Cèlia. - Anton.

Joana ha dit...

Ets tot un poeta. Cada dia n'escrius de millors. Anton amic que passis una bona entrada d'any! i que ens "veiem" l'any que ve :)
petons a la Maria :)

Assumpta ha dit...

Jo també el trobo preciós! :-))

Eva ha dit...

Preciós!!!
Una abraçada i bon any!!!
Salut!!!

Cris (V/N) ha dit...

Bellíssim, no puc dir res més, tot el sentiment el porten les teves paraules.... Amic Poeta-Artista, un Molt Bon Any Nou per a tu i els teus Anton, que el gaudeixis molt com espero gaudir-te jo des de la meva banda de la pantalla :) Una dolça abraçada, gràcies!!!

assumpta ha dit...

Exquisit poema!!!

M'uneixo a les veus anteriors a la meva que han dit també que les ha emocionat. La sensibil·litat que tens dins teu no hi enten de fredes pantalles, ens la saps transmetre perfectament.

Gràcies per ser com ets, gràcies per ser-hi sempre!!!

Feliç 2010, amic Anton!

Un petonet.
assumpta