Independent el paquiderm camina.
S’ha fugat de la fira. Ningú ho sap.
Al carrer a pas lleuger s’inclina
quan son peu xafa el gris asfalt.
Està segur del destí de seva fita,
no vol seguir fent l’espectacle de franc.
Ell, per quatre glops d’aigua no s’irrita...,
però el cabàs d’estomac és buit fa anys.
Veu les zebres i cavalls que bé s’afarten,
mones i goril·les tenen fruita a destall,
les serpents s’engreixen i en coarten
fins a l’amo si no els dóna el primer ral.
Ell està sol, solet, no té pas defensa.
Quan reparteixen mai n’és ple el seu plat.
Ha marxat del circ, vol independència...
Farà de manega... o, de carreta tirarà.
però regalar sempre el que guanya... Quina indecència!!!
Sol pel desert, si cal, caminarà.
5 comentaris:
Anton, et deixo un "link" que m'ha fet recordar la història que ens expliques.... "vol independència" dius.... Ja em diràs si t'ha agradat, d'acord?
http://my.opera.com/joblue84/blog/show.dml/395736
Una abraçada, ben escrit com sempre i entranyable, com tu :)
Molt bo, avui, molt bo!!!
Vaig a fer-li companyia a aquest elefant, no vull que se senti sol. Caminaré amb ell i de ben segur que pel camí, altres també s'hi sumaran.
Petons!
=)
Molts escrits teus parlen de soletat. Crec que és la realitat i llibertat que molts no volen o no poden "carregar". Estar sol i saber estar sol és el començament per estar acompanyat i tenir amics. Crec. Per lluny que estiguin sempre recordem els amics, els portem dins. Sempre estem acompanyats.
Escrius molt bé. Felicitats.
Doncs només puc dir una cosa...
VISCA AQUEST ELEFANT VALENT!!
VISCA L'ELEFANT LLIURE!!
Aquest tenia un cosa que el seu cap dirigia a totes les parts nobles i no tant nobles del seu ser... Ja el podríem imitar... Aleshores... Bona tarda a tots. Anton.
Publica un comentari a l'entrada