JOC LITERARI 138 - PROPOSTA DE J.M. TIBAU
L’escultura que havia de realitzar era un elefant fet de sorra. L’havien segrestat i aquell escamot volia l’impossible. Ell, guanyador de molts concursos no es tiraria enrere i faria el treball, li anava la pell, no es podia negar...
Una clàusula li havien imposat... Si no la acomplia, bona nit i tapat , de res valdria el seu treball.
No caminava pas enrere, sinó que amb els estris que li facilitaren cobria el temps sense descans i la feina es veia avançar amb pressa i ben feta. Quan arribaria al final completant l’escultura com s’ho apanyaria per l’últim detall...? A seves orelles és repetia el salm del cuidant...
- Donarem per complert el tracte quan l’elefant de sorra camini i puguem travessar el desert, aleshores, seràs lliure.
Per descomptat que el seu treball de carícia continuada hauria hipnotitzat la sorra...
Ara se l’hi obria l’espelma...!!!! El deshipnotitzaria...!!!!!!!!!!!!!
Si,... l’elefant caminava.... Ell era LLIURE.... !!!!
7 comentaris:
Quin relat més maco i esperançador Anton, felicitats un dia més i una gran abraçada :)
Genial, Anton! Ben original!
Ostreeees!!! Ho va aconseguir! ;-))
És un relat absolutament original :-))
Quan un està entre la vida i la mort... i sense fer metàfores ni comparacions en el que tenim avui en dos coses que omplen, la Consulta i la Marató...Sense comentari que es fa sol... Santa Llúcia gloriosa, guardeu-nos de pixar tort Sembla una blasfèmia, però té un rere fons preciós.Anton.
Gràcies, Anton, també aquí, al blog de les Rebaixes.
Una abraçada
Antoooooooon!!! Acabo de respondre els comentaris al meu post de les "Llibretes"... saps que m'ha encantat "LES TAPES QUE COBRIEN FULLS BLANCS" com a títol d'un llibre de relats?
Si algun dia l'aconseguís fer (cosa que, veritablement, dubto... però que tampoc es pot dir que segur que no) li posaria aquest títol que m'has regalat!! :-))
Tibau: Encara en volia fer un altre, però la grip ha entrat a la mainada i els grans hem de fer a deshores el que...
Assumpta: Al menys un exemplar si que me l'enviaràs... quan sigui...veritat?
Jo en tinc de llibretes, però més encara papers que poso en un sac... Crec que una vegada em vas dir que no els cremés mai per si falla el que pensem que no falla mai fins que falla.Una abraçada de l'Anton.
Publica un comentari a l'entrada