No sé si és la foto o la rosa, o la vostra i meva forma de veure... Si que us puc dir que aquestes fotos que poso aquests dies les vaig fer l'any passat i em vaig descuidar uns vuit dies a anar-hi. Es un marge on hi ha un roser enorme, quasi una bardissa i repenjat a l'espona junt amb botges blanques, palla de gitano, etc... Hi passo per allí amb el cotxe, però queda amagat... Hi calia, per mi un vídeo, per treure un profit d'aquella expressió natural, descuidada i a pesar de tot bella. Ja he tornat a fer el sermó. I és que em va portar molta joia el trobar-lo.I és que les roses tenen un no se que que captiven...Anton.
6 comentaris:
Quina rosa més bella, acaronada pels teus versos.... com ens agraden les flors eh? Una abraçada, poeta :)
Que ben trobada la comparança! La vedette del roser! M'encanta!
La que vesteix l'hivern! Erm de flors ella llueix galdosa!
petons amic!
Quina rosa! Potser fora de temps, però preciosa!
La bellesa a mi també em fa volar desitjos sempre.
No sé si és la foto o la rosa, o la vostra i meva forma de veure... Si que us puc dir que aquestes fotos que poso aquests dies les vaig fer l'any passat i em vaig descuidar uns vuit dies a anar-hi. Es un marge on hi ha un roser enorme, quasi una bardissa i repenjat a l'espona junt amb botges blanques, palla de gitano, etc... Hi passo per allí amb el cotxe, però queda amagat... Hi calia, per mi un vídeo, per treure un profit d'aquella expressió natural, descuidada i a pesar de tot bella.
Ja he tornat a fer el sermó. I és que em va portar molta joia el trobar-lo.I és que les roses tenen un no se que que captiven...Anton.
Una rosa esplèndida amb aquest vestit de ga·la!
És la vedette del roser, no hi ha cap mena dedubte, i en l'has sapigut mostrar amb el millor dels seus somriures.
Com s'agraeix poder veure ara aquestes imatges, aaaiiisss!
Petons.
=)))
Publica un comentari a l'entrada