Fotos pròpies. Aquest diumenge passat amb la maquineta meva, gens pressuntuosa em regalava uns quants moments amb l tardor en els arbres de conreu i de bosc. les fulles que es van oxidant i moltes j han abandonat les rames i d'altres més tossudes encara pengen com conills caçats pel gos en les rames del arbriu. És un espectacle de colors grocs, roigs, marrons de tons i gama diversos i verds que s'acaben.. Hi han milers de composicions en l'escenari... Es pot triar... ja els aniré posant... Això si, estavva molt ennuvolat, a punt de ploure...Anton.
29 – 11 – 09
Els seus ulls parpellegen la carícia
quan els dits remenen l’aire en la pell,
El silenci s’escruix callat en sa delícia
i la boca emmeleix llavis amb nou bes.
Calla el temps que no posa pas pressa.
Calla la paraula. Es juga memòria d’instants...
Calla el camí. Les passes silencien fressa....
Calla el riu. L’aigua xapoteja silenciant...
Mut l’aire rellisca i per pendent rossola.
Els dos cossos musiquen compassos entregats
i fins l’ànima sense mot compren i vola,
Sols la carícia ressona en ments, avui, volant.
4 comentaris:
Boniques i bentrobades aquestes fotografies, Anton.
No és pas la càmera, és el mèrit de l'ull que sap trobar-les.
"Els dos cossos musiquen compassos entregats i fins l’ànima sense mot compren i vola,
Sols la carícia ressona en ments, avui, volant".
M'ha agradat molt aquesta part final hi just desprès trobar-hi la segona fotografia.
Tot plegat, de postal!
Et felicito.
Petons.
=)))
Sí que són boniques les teves fotos, Anton, també són de els que m'agrada dibuixar... :)
I el poema com sempre, molt bonic!
Eeeeei, Anton!!! Avui deixa'm fer una felicitació especial per les fotos!! Estan molt, molt bé! :-))
Doncs, mireu,és una LUMIX PANASONIC DMC-F542.- i em surt això.
No la conec massa, no llegeixo res, ho faig per intuïció. Crec que també té per micro fotos.
Jo ja estic content. Anton.
Publica un comentari a l'entrada