dissabte, 28 de novembre de 2009

455 - FERRO FORJAT.. foto Cris

A la Cris, principalment, va dedicada aquesta caminadeta meva recollint fotos meravelloses del seu blog.
El foc transforma... fins nostre interior. Donem-li el seu beure, ell ens omplirà de realitzacions impensades, ens canviarà les fites i les formes... Alenem, intimem la brasa que no es consumeixi i que ens transformi en la superior bonesa, que ens porti la voluntat segura i ferma del seguir avant humilment, amb constància sense defallir.Anton.

28 – 11 – 09

Ja la tardor era a la tarda baixa

quan l 'hivern guaita nas amb son fred.

Dos socs de llenya caminaven a les fosques

i entraven a la llar per calentejar l’escó.

L’escó s’omplia de contes de vesprada,

avis i nets remenaven històries i tupins.

La fumera engolia fum i tendres cabòries,

la fantasia era concert de contrabaix i violins.

Dos soques d’alzina aquell dia allí cremaven

tota l’història d’aglans que havien escampat.

Ara ja renunciaven, en holocaust, nova vida,

doncs, la cendra les empararia eternitzant.

Però un miracle un gegant bruixot faria

i enferritjaria fusta transformada al foc.

Aquells dos troncs -calor de mans per menudalla,

i bava de paraula d’avis feta per entretenir -

durarien nevades i gels i cabells de gebrada

i es transformarien en ferro forjat empavonat i ennegrit,

Com es besarien les paraules

mirant-se eternament de fit a fit !!!



3 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Un altre post magnífic! M'encanta:
* * *
"L’escó s’omplia de contes de vesprada, avis i nets remenaven històries i tupins.

La fumera engolia fum i tendres cabòries,la fantasia era concert de contrabaix i violins".
* * *
La fotografia de la Cris, com totes les que fa ella, sempre ens aporten el caliu de la feina ben feta!

En aquest diumenge plujós ja hores d'ara, m'ha agradat de sentirme a recer d'aquesta llar de foc teva i de la Cris.

Un dolç petó per a tots dos!!!
=)

Carme ha dit...

M'acosto al foc una estona,
quan plou, res millor que una mica de foc a la llar.

Cris ha dit...

Anton, moltissimes gràcies, portava uns dies una mica desconectad i m'havia perdut aquesta meravella.... no tinc paraules, de debó com sempre, i ara, des de València que estic passant uns dies a casa d'una amiga, aprofito per fer-te arribar un gran petó, i que quan torni repassaré tot, paraula.... assumpta, Carme, sou estupendes com l'Anton, dona gust estar entre vosaltres :) petons grans a tots 3 i per a tu Anton, una abraçada ben ben gran!!!