He trobat aquestes fotos i d'altres del mateix dia d'una representació castellera a La Torre de l'Espanyol, el meu poble, al voltans del 1985, és una colla de Reus, que ens va alegrar el dia amb els seus castells. No puc recordar el nom de la colla, sols en va venir una part, però va fer una exhibició per l'encant de tots nosaltres. Se que a l'Assumpta i segurament a d'altres els farà gràcia i si voleu més fotos les guardo, però no hi vaig posar la data de l'encontre.
La dificultat de pujar un castell humà m'ha inspirat aquests trenets.Anton.
3- 11 -09
Per descobrir
veure i mirar el futur
ens hem d’enlairar ?
...................
Es va pensar en fer,
muntar, construir
una torre humana.
...................
Es reuní força gent
i s’uniren abraçats
de ventre i paraula
els capaços partidaris.
....................
Feren folre, feren pinya,
tots els criteris
totes les penses.
...................
Però als més lleugers...
- Pugeu a veure el futur -
els incitaren .
Pujaren amunt...
Al més menut de pes
que seria qui veuria,
primer, el futur
li vingué la tos,
caigué....
I allí acabà el periple.
.........................
El futur és cada instant.
el tenim al davant
sempre, cada dia.
No cal pujar a dalt...
....................
10 comentaris:
Anton, els "trenets".... jo no he sentit mai aquesta expresió pels versos, però voldria saber si és teva, o si és com una mena de haikú.... La veritat és que m'agrada molt com els lligues, i té tota la sensació d'un tren ben carregat de bones paraules, i els vagons tots ben a lloc. Una abraçada! Les fotos m'han fet gràcia, per que araque és una tradició "multitudinària" a les que ens ensenyes, sembla més un acte popular, em pnsava veure-hi més gent :) Segur que l'assumpta i d'altres castellers estaràn contents de veure-les!
Per cert, al títol t'hi has deixat una "T" que s'ha escapat!! (foTo pròpia) Bon dia!!
Ostressss!! Què maques!! :-))
Doncs si era una colla de Reus, probablement serien els "Ganxets de Reus", que és una colla que ja no existeix.
Durant un temps van coexistir dues colles els "Xiquets de Reus" (que en els seus bons temps van arribar a fer castells de 9) i els "Ganxets de Reus", però l'afició castellera no va ser prou forta per mantenir les dues colles i els Ganxets es van disoldre.
I dic que deuen ser ells, perquè els Xiquets de Reus porten la camisa color avellana i aquests la porten lila (que era el seu color), ara bé, per des dates no sé si llavors la colla existia "oficialment". S'havia disolt i es va refundar de nou l'any 1991 però el 2005 es va tornar a disoldre (les dades les he buscat a viquipèdia, clar jejeje)
En tot cas, són castells :-)) Símbol de la cultura de la nostra Catalunya!
I els trenets avui són molt especials perquè la idea de pensar en pujar allí dalt de tot per veure el futur és molt bona!!
Llàstima que, com era de preveure, no ho aconsegueixen doncs, com molt bé dius tu a la part de conclusió, el futur l'anem fent cada dia! :-))
Cris, com diuen els polítics, m'agrada que em facis aquesta pregunta.
És una cosa meva de fa potser un any. Un dia a la Zel de Ara mateix en un comentari ho vaig posar, era la primera vegada i ella em va dir si ho podia collir per fer-ho servir a la seva classe, per mi, encantat. Jo abans a la meva "poesia" li deia prosa versificada.
Potser un dia et faig un e-mail i t'explico més coses de mi.
Vaig continuant versificant les teves finestres,-(n'hauré de fer alguna en castellà, no et sembla? )ho poso aquí i també hauré d'enviar-t'ho al teu blog a comentaris... Jo vaig fent, lentament que no puc còrrer massa...Anton.
Gràcies, Assumpta,per la informació.
No sabia el nom i a casa ningú m'ha pogut ajudar.I com que els anys passen sense dar-nos en compte, no se si la data es correcta.
Puc dir-te que si ho creus convenient les escanejo i té les envio.
De vegades fa gràcia tenir un record., Se que va ser una festa molt complerta i tot el poble s'hi va abocar, però no varen voler que els ajudéssim fent pinya, ells venien a fer una exhibició, clar la gent veia l'espectacle.
Gràcies de nou. Anton.
Gran idea la d'escriure sobre els castellers! Jo visc aprop de Vilafranca del Penedès, suposo que ja saps que durant la seva festa major es fan grans actuacions castelleres, no? jiji
Cuida't Anton!
Felicitats per l'escrit dels castellers, estàs fet un poeta de primera, tot ben lligat!
UNA ABRAÇADA!
Visca els margeners de Guissona!
Anton, amb els teus trenets arribes molt lluny!
Només tres vegades els he pogut veure en directe i cadascuna d'elles m'ha impresionat encara més!!! Si no recordo malament, la primera fou a la Bisbal del P. una altra a Tarragona i la última aquí mateix a Tàrrega, doncs hi ha uns amics que s'han incorporat a la colla dels Margeners.
A Tarragona, em va agradar trobar a la Rambla el monument als Castellers.
Aquest poema gairebé arriba al cel, com l'anxaneta.
Petons!
:)))
Ai, Anton, moltes gràcies per l'oferiment!! :-)
Però m'agrada molt tenir fotos de castellers quan jo hi he estat, quan la foto és un record d'una experiència viscuda.
De totes formes, mil gràcies! :-))
els castells són una de les meves debilitats
Publica un comentari a l'entrada