dimecres, 28 d’octubre de 2009

428 -- LES BAULES D'OR.... foto google imatges


foto google imatge

28 -10 – 09

Les baules d’or

Ens tenen lligats.

Han esclavitzat

Nostre pensament.

Pensem en l’or.

Volem sempre l’or.

Ens angoixem

Quan falta l’or.

I ens sotmetem,

Ens agenollem,

Preguem favor

Quan s’esfuma l’or.

I fins plorem

I reneguem.

Pensem en l’or

Volem sempre l’or

I ens fem seus esclaus.

......................

Som esclaus de l’or

O lliures de l’or?

Corruptes de l’or

O incorruptes de l’or?

Quin dilema

Si volem ser lliures.

...........

Dis-me on sents l'amor,

on et parla, on se't mou...

En els ulls o en el cor ?

Els ulls quan els tanques

desapareix la bellesa de l'amor.

El cor quan batega amor

moriria si no el tingués.


7 comentaris:

Carme ha dit...

Anton, tot l'or que anava pensant en llegir-te... s'ha fos en un instant quan ha arribat l'amor.

Quin poema més dolç, Anton! Que bonic...

rebaixes ha dit...

podem pensar tantes coses positives sobre l'or i sobre l'amor... Per què ens venen aquestes onades cruels on questes dos matéries queden malmeses, on no podem confiar ni en un ni en l'altre. Els que més haurien de parar compte que fos tot normal... que fan.
Quina llàstima de societat... quan el llatrocini s'ha fet un lloc i no es respecta res i encara volen que callem, que ens ho tirem a l'esquena... hi ha massa pomes podrides, i aquestes van podrint i podrint... Quan apagaran aquest foc inclement? Quina democràcia... que diuen que vol dir que mana el poble....perdona, Carme, em fa molta pena. Anton.

Cris ha dit...

doncs si, Anton, com diu la Came, Dolç, dolcíssim....gràcies per compartir les teves poesies sempre :) Una abraçada!!

rebaixes ha dit...

El que és dolç ens agrada, Cris, però també necessitem el salat i altres paladars, vivim en un lloc on la balança impera i no sempre està a favor del que desitgem.Anton.

Assumpta ha dit...

Fa dies que per la ràdio i la tele només es parla de corrupció i corrupció i més corrupció... quina vergonya!

I el final... "quin dilema si volem ser lliures" ho diu tot!!

Menys mal que poses unes precioses paraules d'amor i així podem marxar del blog amb una sensació ben maca :-))

rebaixes ha dit...

Ai, Assumpta, passem una temporada en que ens posen les coses difícils en molts sentits. Sort que la serenitat impera en els ciutadans... però ens ho posen difícil. Anton.

Cèlia ha dit...

Jo sóc més de la plats que de l'or, potser és perquè em fa pensar en la lluna, però de l'amor... El cor quan batega amor moriria si no el tingués.
Quina veritat tan bonica!