dimarts, 27 d’octubre del 2009

427 -- TRENCA A TROSSETS L'ALEGRIA...foto Tere Balañà


foto de la Tere Balana

27 – 10 – 09

Trenca a trossets l’alegria,

fes-ne granets blans de sorra

que els peus de qui sigui

els senti com miraculós bàlsam.

Trenca a trossets l’alegria

i amb somriure escampa-la

per on passes, sense orgull,

amb la ma estesa oferint .

Trenca a trossets l’alegria,

posa-la al vi que convides,

a la carícia dels teus dits,

a la paraula que parles.

Trenca a trossets l’alegria...,

Fes-la immortal.

..............

27 – 10 – 09

No ploris més.

Fes teu el somriure.

Oblida les angoixes

Que t’aplanen gola i pit

I no et deixen respir

Supera el costerut camí

Que tens davant...

Dalt veuràs la plana verda

Del teu profitós demà.

No ploris...!!

Somriu....!!!!

8 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Et faré cas, Anton: trencaré a trossets l'alegria i provaré d'escampar-la amb el somriure, el vi, les carícies i les paraules.

Em sembla una bona proposta.

rebaixes ha dit...

Carme, tu ja ho fas això.Crec que quan donem alegria a altre, nosaltres també rebem la compensació... Si al que plora li em de donar consol, no consell... També escampant la nostra alegria fent-ne particeps - si se'ns accepta - podem donar felicitat a altre i optimitzar-lo...Anton.

Anònim ha dit...

Moltes vegades no sé com comentar-te però el no plorar, el riure i el què ens ofereixes sempre m'omple.

Joana ha dit...

Anton,
A casa teva sempre sembla primavera!
petons

rebaixes ha dit...

Cesc, aquests trenets els vaig posar a l'estació després de llegir-te. No vull dir que contesti el que deies, sinó que em va inspirar els dos trenets i els he posat avui pensant en tu. No sé jo parlar com tu ho fas de tu mateix, soc vell i encara no hi he arribat a parlar de mi, potser ja no hi seré a temps o també es que varem estar davall del peu del prepotent i no aixecàvem la veu per por i no podíem dir els sentiments... No eram lliures, comparant amb el que som ara encara que veiem l'estultícia dels qui ens manen.Anton

rebaixes ha dit...

Mira, Joana, no se'n treu res de fer-te víctima, has de retornar a la vida real altra volta... I no és que no hagi plorat, però a tots toca, més o menys, però toca.Anton.

Assumpta ha dit...

Què maco això de repartir trossets d'alegria per tot arreu! :-))

Ai, Anton, si molta gent es posés d'acord per fer-ho!!

rebaixes ha dit...

Assumpta, volem que ens en donin , però donar-ne...Això de que volem ser propietaris de tot.