12 – 9 – 09
Has quedat sola, ben orfe d’eixa vida,
junt al pedruscall, servidors que vas tenir.
Ja no et fa res aguantar les solanades,
tens dins teu la duresa del hirsut edil.
Governaves passos amb total disciplina,
la teva amiga, l’esquerra ,et va trair ?
Quan una avançava l’altra retractava
i tu no acceptaves que l’altra fos cabdill.
Has quedat sola com record estricte
d’uns afers que insans vas trepitjar.
Avui, sola, enyores dels soldats milícia...
Ara ets general de tot en el silenciós pedregar.
----------------------
NOTA.- He estat sense línia telefónica des del dijous a migdia fins avui també a migdia en que un amic m'ha solucionat el problema d'entrada, falta polir-ho, però espero que continui com ara. haviem quedat sense teléfono i ADSL i amb les festes ningú espavila.
No m'ho he pasat massa bé. A veure si tornem a la normalitat esperada.Anton.
................
6 comentaris:
una bona metàfora de la derrota
M'encanta de debó.... i aquestes col·laboracions són fantàstiques!!! Salutacions :)
Les botes soles i abandonades, donen molt a pensar!
Ja saps que a mi també m'agraden les col·laboracions...
Ja veia jo que no hi eres... si no t'ho has passat massa bé vol dir que ets un blocaire fantàstic i que no pots passar sense... addicte com tots! :)
Vaja, Antón, jo vaig estar-hi per etapes llargues des del divendres, em feia l'ullet, ara sí, ara no...i quan estem enganxats...costa eh? Has tret una preciosa rima de la preciosa foto, no sé d'on treus la inspiració, estimat Antón, m'agradaria tant fer-te una abraçada...Petons!
Especial aquest trenet i la foto és per a donar joc, molt ben triada!
Fa uns dies que tot va esbojarrat, ara va, ara no, ara hi torna, ara...
Avui sembla que de moment va tirant, callo... no fos...
;)
Publica un comentari a l'entrada