dijous, 10 de setembre de 2009

385 -- TOTS HI CABEM EN NOSTRE CEL


TOTS HI CABEM EN EL NOSTRE CEL
per l'Assumpta que ahir possava el 250 posts en el seu blog.

10 – 9 – 09

En mig la nostra llengua de mar-cel blau.

Ales vores nostres platges pel treball.

I guarint l’ombriu espera digne l’arbram.

Digues que volem un cel

En nostre mar.

Digues que amics a la sorra volem

Com germans.

Digues que a l’arbriu a tots esperem

En sa dignitat...!!

...........

El cel és nostra llengua

Que esdevingui eterna

Com un riu blau.

8 comentaris:

Trini ha dit...

Julins, Anton, que xula!
Abans de llegir-te he reconegut la foto.
L'Assumpta estarà molt contenta pel regal!

Carme ha dit...

Doncs sí! un gran poemas i una gran felicitació... i és ben cert Tots hi cabem ne el nostre cel. Mai no haviua vist un cel tan ample.

Assumpta ha dit...

Antoooooooooon!!!!

Ostres, ostres!!! No saps pas quina il·lusió tan gran, tan gran m'ha fet que una foto dels "meus núvols" t'hagi inspirat per a un poema!!

GRÀCIES, GRÀCIES, GRÀCIES!!

Ui!! Estic mig emocionada!!! jajaja no sé ni comentar com cal!!! :-)))

Una gran abraçada!!!

Assumpta ha dit...

Nostra llengua estimada, el cel, el mar, el blau...

Gràcies de nou!! jejeje

zel ha dit...

Tots els que estimem aquest cel i aquesta terra, i a nosaltres que ho compartim amb cura i amor...i tant que hi cabem, i aquí ens anem fent com una pinya en or i sang...
Bons dies, bona vida, Antón!

GAIA ha dit...

Preciosa dedicatòria per l'Assumpta en els seus 250 post. Espero arribar-hi jo també
Salut!

Eva ha dit...

Preciós!!!
Salut!!!

rebaixes ha dit...

Perdoneu-me però no he pogut atendre a ningú per que un fallo en la entrada de la línia de telefono m'ha deixat des de migdia de dijous apartat del mon virtual fins ara que un amic m'ha fet un apanyusco provisional fins que vingui el tècnic i ho arregli dfinitivament.
Ja de dies anava molt malament amb tallades d'hores i retorns després Sembla que ara podrem tornar a entrar,però m'ha deixat un regust dolent, és allò de tenir el cotxe i no poder avançar per que falta gasolina, per dir quelcom, sense correu per poder comunicar i no poder posar en el blog alguna nota per assabentar... Que sigui efectiu el miracle i que pugui fer la meva voluntat. Bona tarda a tots. Anton.