dimarts, 8 de setembre de 2009

383 -- RES QUE VEIG ÉS LA CERTESA,...


FOTOERASE

8 – 9 – 09

Res que veig és la certesa,

tot quan miro pot ser engany,

la dona se’m don bellesa

i pot set estàtua de fang.

Que tot es mou i res camina,

Perdo l’agre de tot i no s’apuja el pa

si en faig cas darrere ve mentida

i galletada em mulla, tot és falç.

Si confio de babau m’acusen,

si perdono em posen dins del sac,

si vull aigua amb pixum em mullen...

millor ser eremita i en res pensar.

No em sento sol, tinc tota vida...

Esperem l’alabança de mentida

i que llorer ens coroni el cap....?

Però quan ets sol i ningú et mira...,

dins tot és foc, hi tens la pira

Que cremaria donant la veritat.

8 comentaris:

zel ha dit...

Mai estàs sol del tot, Antón, sempre hi ha un o altre que et té al pensament...tot i que quan tenim temps per pensar sols en les coses de la vida, la nostra i la dels altres, si que sentim aquest foc i la rauxa de voler fer, i dir, i regirar el món...

Conserva la sang calenta, que ens cal! Un petonàs!

rebaixes ha dit...

Agraeixo el que dius, se que he vingut a donar-te ànims en moments per tu difícils, tu també sempre fas cap quan em va falta una empenteta...Gràcies. Anton.

Carme ha dit...

Anton, crec que no t'havia llegit mai d'aquest a manera, amb uns pensaments tant tristos...

Et dic el mateix que la Zel. No estàs sol. Espero que res no cremi, i que no cremis res tampoc. I també sé que les alabances que et diem aquí als blogs no són de mentida....

Trini ha dit...

Però què és aquesta tristor? I ara! Va! Fora via amb els núvols grisos! Que s'acosta la rogenca tardor carregada de panellets de tots gustos (jo vull els de pinyons, però, eh?) i després el Nadal (pas de pardal) i sense ni adonar-nos-en de nou esclatarà amb força una nova primavera!

Ai, Anton..., a les penes, punyalades i al patir un got de vi! :)

Em sumo a la Carme i a la Roser, per a fer-te saber que, si mai necessites una espatlla on recolzar-te, la meva també està a la teva disposició. Saps on sóc ;)

rebaixes ha dit...

No passa res. Tenim salut tots, però els que fem aquesta feina de fer trenets de vegades la màquina vol seguir altre camí. Per mi avui és un dia senyalat amb una creu, que tots en tenim, i mira junt amb altres coses que passen ha sortit aquest bodrio. No em fa por escriure de tot el que puc jo pels meus coneixements, escriure... i així ho faig. Gràcies del vostre Anton.

Assumpta ha dit...

És veritat, és un poema molt trist. Però està bé poder expressar tota mena de sentiments. Si ho deixes així, en paraules, ja ho tens fora :-)

Agnès S. ha dit...

Ànims! Clar que si! ;)

rebaixes ha dit...

Assumpta .-Tens tota la raó, si ho pots treure ja és fora,Anton
----
Agnès.- Si un pot buidar el setrill... pot mirar d'omplir el pitxell o el porró, Gràcies noia, pels ànims, però no em passa res important. Anton.
Això que feu no és pagat amb diners.