dilluns, 7 de setembre del 2009

382 -- ESPERES EL MOMENT... fotoerase


fotoerase

7 – 9 – 09

Esperes el moment que es delati,

que surti de cobert amagatall

i que supuri a la vida. Que mati

la por que el governa a destall,

Que es tregui l’abric de sa cova,

que seu instint mogui potes i cos,

que desvetlli el moment... La roba

de la por la llenci fora el cau.

-Molt vols que obeeixi tes premisses,

però no te’n faré cas.

tens el poder de dir totes les misses,

però en aquesta, la copa no alçaràs.

.................

.

5 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Molt bo, Anton dels gats! :)

Una abraçada

rebaixes ha dit...

Hi han moltes coses circumstancials. Sempre estem en moments que poden ser fatals o victoriosos... La rebel ió del cos enfrontant-se a l'esperit...
I es que ens han inculcat que el cos el podem perdre i aleshores la vida no ens serveix.La creença de que ho podem superar amb l'intel·lecte o el que diem l'esperit ens pot donar la força de ser valents, el cos una cuirassa, el que vertaderament compta és el que hi ha dins.
El ratolí té por del gat que no veu i no surt.
Hi han decisions dels governants que em semblen això, el cos el gat que no vol perdre, i el ratolí l'intel·lecte que sap que no el venceran mai si. Els catalans som els ratolí... Si el maten, no es necessita el gat.
Preparem la consciència per el nostre DIA... Saben que no poden matar-nos, però estrènyer el cercle fins l'esgotament... Ja ho fan. Anton.

Assumpta ha dit...

Ai, Anton, que et veig molt simbòlic jeje... en això d'esperar el moment... :-))

Carbassona ha dit...

M'ha agradat molt...
Un dia et passaré una foto del meu gos a veure què t'inspira.
Petons.

rebaixes ha dit...

Carbassona.- Espero el que dius per posar-hi la lletra... a veure si encerto.Anton