foto del blog de l'-assumpta- secrets compartits
14 - 8 -09
Dos caragoles de mar per núvol xuclades,
amararen en tija d’un camp de blat.
Quan el sol naixent portava flors rosades
ensenyaren el contrallum dels seus caps.
El sol digué : - Com és que a mar son amagades
vostres closques irredents i ara traieu cap?
- Hem vingut a terra a besar nostres germanes
que aquí sols punxen i enyoren ser-ne cards.
Voldríem que sa flor en fos bona, comestible
que trenques motlles i a naltres s’assemblés,
joioses alegrant gerros d’altars de Déu.
4 comentaris:
...I seguim amb una caloreta que dóna...mal gust. Con tal puguem respirar que deia l'oncle Sebio... Anton.
Ai Anton!, si que en fa de calor i molta, però ja sabem que per aquestes dates el que toca és suar la cansalada, je,je. Aquí a la biblioteca amb l'aire condicionat s'està força bé.
Quan el torni a tenir a casa ja faré els enllaços.
La que ha quedat segona en el concurs i que ha fet el Josep, és semblant a aquesta.
Aquestes totes són fetes amb la càmera nova i amb tantes opcions... em perdo i em costa més de trobar-les-hi el "punt".
Ara quan surti d'aquí, aniré a fer-ne més.
Un petonet i una forta abraçadaaaaa!
;)
Una foto molt bonica, i les paraules l'acompanyen molt bé.
Quina foto més maca, l-assumpta-!! I, com diu la Carme, unes paraules que l'acompanyen molt bé :-)
Ai, Anton... és que amb aquesta calor, aviat jo ja no respiraré... uffff
Publica un comentari a l'entrada