LA NINA PREPOTENT I ...
Col·laboració al Joc Literari nº 116 de J. M. Tibau
El quarto dels joguets, era espaiós, hi cabia de tot, però si que hi habitaven tres potències que no es deixarien prendre el lloc per qualsevol. Eren, una nina parladora, feia tantes funcions com un xivalet menut. El rellotge, antic, vell comprat a Reus per algun avantpassat, havia servit en un galliner per apagar i encendre el llum mercè a uns artilugis i va complir la missió fins que els afarams passaren a pisets més adequats per a ells que les golfes, però al recollir-lo, encara donava del seu prestigi el millor, era un Meliton que no moriria mai, ara cuidant del tic-tac, fent circular el temps aprofitat per la canalla, Tots li tenien respecte pel servei i per la vellesa que acumulava. També hi parava una bola del mon, que tenia la sort que les nacions o estats no és marcaven, Ell sabia que a Àfrica hi havia Ghana, CAN – hADA tenia la paret mitgera als Estats Bullits, Que PER –U rondava prop del BRAS del SIL un riuet que era el COR – d’ UNYA, Ell ho sabia tot. Però la seva amiga la nina obtenia les prerrogatives dels menuts, com que tenia bona llengua i es clar era, la prepotent del lloc.Un gos i un gat amb poca vida encara aterraren allí regalats per uns amics dels pares. Aquests dos sers sense proposar-s’ho posarien problemes en l’habitacle. L’atenció que no mesuraven els dos aubats i que dedicaven als nous estadants, causarien trasbalsos en l’harmonia del lloc.
La nina engelosida per que gos i gat jugaven amb el seu mon l’apartaven dels acaronaments i prebendes de la menudalla, i això, no portaria bons temps.
Manà ella al rellotge que no es distragués i avancés hores extres i es situés en una nit eterna. Que parés de facto el seu ronyós tic – tac. Així.,sense temps la parella dormirien... I que no despertessin...
La gelosia imponent i important que abrigava la nina conduïa als seus dominis una dictadura que aclapararia a gos i gat.
Quan tots dormien, parà el rellotge... Tu quiet. Definitiu, prou de tic-tac que ja en deus estar tip.
A la bola del mon la llença fora, no la veuran més, i jo no et necessito. Jo soc i estic en el meu mon, tu, fora, fora...
Si no passa el temps no despertaran i si dormen jo continuaré sent la primera del lloc
S’ho deia ella mateixa: A un malalt no li donis consells, dona li consol
5 comentaris:
Quina nina més dolenta!, però dolenta de veritat, eh?.
Amb la carona que ens ensenya... i guaita-la com és en realitat!
Boníssim, voldria que seguís, se m'ha fet curt!
M'ha fet gràcia "el quarto del joguets" a bcn en teniem i també e "quarto fosc" que era com una mena de traster. Encara ara ma mare hi guarda relíquies (de moment intocables, segons ella). En el quarto dels joguets ben poca cosa hi quedava ja. Llàstima, aquell era un petit tresor amagat.
Ara gairebé no la sento aquesta expresió, encara que amb els pisos més petits com fan ara, entenc que també sigui més difícil de tenir-ne.
Una abraçadaaaaaaaaa!
;)
Jo el continuo. Ho tinc ja escrit, i encara que no es cap cosa de l'altre mon a mi particularment em satisfà escriure dient tot el que vull dir,esciure curt o llarg no és el tema, sinò dir el que vols dir sense mirar si hi ha dos o quatre paraules.Clar aquí no es pot ser molt extens, però...amb quatre paraules no pots donar tota la impresió que creus poder aconseguir fent-ho mes extens.
Jo estic més content el que has posat en el coment, extens, que si sols haguessis escrit dos lletres contades, per mi seria una insatisfacció... és sols un exemple. Bon dia.Anton.
Ostres!! Aquesta nina és molt dolenta!!
De totes formes, si aconsegueix la nit eterna, tampoc jugarà ningú amb ella, no?
Quasi fa por, Anton, pensar en aquesta nina jajaja
moltes gràcies de nou per la participació
Vaig a continuar... arribar tard té avantatges, ja sé que continua i continua en un tercer capítol....
Publica un comentari a l'entrada