divendres, 10 de juliol de 2009

333 -- POEMA ANTIC, anys 50 -60



Una foto que m'ha costat de trobar, per que la Mìriam, la neta gran ja l'havia possat en un album de records.

Avui, aniversari de la mestressa, he volgut portar un poema de data anunciada.
Una pedregada que ho va arrassar tot, ens va deixar per anar-nos'en a guanyar-nos els mossos a altre lloc. Ella a Barcelona amb una cosina, i jo a Reus - del que fa temps us vaig comptar l'estada -. Algun ratet que em passa per la carabassa vaig recollint el que he pogut conservar després dels anys en aquesta matèria dedicada a ella. Aquí n'hi ha un glopet.
Si us ve de gust,... doncs, gràcies per llegir-ho. Anton.

POEMES ANTICS ( anys 50-60)
1.-HASTA EN SOMNIS.
Com en somni fantàstic mentre dormo,
Plena de vida, vens al costat meu
I em vas resant el rosari de tes penes
I veig el que m’estimes per ta veu.

Jo també et canto la tristesa meva,
Et dic les hores en que penso en tu
I com poema vivent dintre el somni
Per el camí de la il·lusió et duc.

Anem caminant per l’albereda
On els rosers son arbres de passió
I les rames son paraules de joia
Que omplen de nova esperança el meu cor.

Així passa la nit que trobo curta...
I quan desperto, tu t’has allunyat.
Mes, encara queda en mi la carícia
Que la teva boca m’ha dedicat.

Oh, sí, estimada meva benvolguda,
Pensa que lluny t’espera qui bé et vol
I com la nit té per aimada la lluna,
En la soledat tu ets el meu Sol !
-----------------------------

6 comentaris:

- assumpta - ha dit...

I tan que ve de gust llegir-te, Anton!

MOLTES FELICITATS!!!
Per a la teva esposa i un petonet des d'aquest espai per a ella. Ben guapa que es veu aquí! La poesia maquíssima i plena d'amor, com no podia ser d'altra manera.

La pedregada aquesta deuria ser molt i molt "bèstia" pel que dius, no? Vareu haver d'estar molt temps separats? aissss!

Una abraçada per a tots dos!!!
;)

Assumpta ha dit...

MOLTES FELICITATS A LA MESTRESSA!! :-)

Una foto preciosa... no la perdis :-)

I un poema ben plè d'emocions, demostrant amor a cada paraula...

Cèlia ha dit...

La teva dona està guapíssima en aquesta fotografia, no m'estranya que la teva néta l'hagi guardada al seu àlbum! MOLTES FELICITATS PER ELLA!

Quin poema tan ple d'Amor, Anton! El que has explicat, la vostra separació temporal, deuria de ser molt trista! És per això que hiha tant de sentiment, però el final la tranquil·litzaria... "I com la nit té per aimada la lluna,
En la soledat tu ets el meu Sol !"

rebaixes ha dit...

Gràcies per les paeraules que ens heu dedicat,ella ahir per la tarda, va tenir a tots els nets i la fillai nora i jo que la varem obsequiar amb regals.
Un dels millors va ser un video que les netes que varen fer amb cançons en que ecribiren la lletra elles soles i després amb el fons de la tonada ho cantaven i ballaven. Una il·lusió.
Elles se la estimen molt per que les ha fet grans a totes, més que a filles i ara amb el menut... S'avenen molt i aquí ella els cuida a tots amb aquest amor dels avis... Es l'ampar de tots. Dinar, sopar, anar-les a buscar, comprar-los'hi, en fi...Jo ja les hi dic, aneu a la iaia, i sempre té quelcom per a totes. Quan anem de compres per a nosaltres, no falta mai un detll,més o menys, segons el dia... Un any més i ja van 75 ella, però encara pot donar guerra.Que durem els dos, que n'hem passat com el cànem, de tots els colors.tothom passa el que li toca, i cadascun se sent del seu, per que en la vida n'hi ha per a tots. Ara pasem uns moments bastant bons, qui no se'ls mereix? Gràciesde nou. Anton.

- assumpta - ha dit...

Merescuts i ben guanyats aquests moments que dius gaudir ara.
Que seguiu així de feliços Anton i Mestresa per molts i molts anys!!!
Un dolç petó!

Carme ha dit...

Avui, Anton, gràcies als enllaços que surten als quadradets petits sota del post, he pogut recuperar aquesta joia antiga que m'havia perdut.

És un poema preciós, malgrat les circumstàncies tristes. L'amor us acompanyava i us donava forces.