9 – 7 – 09Amb els pinzells et pintaria
i no caldria tubets de colors
En el teu rostre dolç hi sucaria
la carícia verge de tes flors.
Del cabell marró en trauria
per fer-ne suaus contorns.
Dels ulls verds en suraria
per dibuixar fulles i tronc
Dels llavis emmelaria
escrivint de sang el roig.
Mesclant teva alè faria
ton retrat amb teus colors.
Així pintat jo el penjaria
en l’intern, en el meu cor
i, per sempre jo allí el veneraria...
Homenatge en ton honor
6 comentaris:
Quin pom de gladiols tan preciós! Són del teu jardí o del teu tros? I a més un magnífic homenatge en poema..., ets un no parar, quina energia!
Els gladiols els varen regalar a la mestressa, jo fa uns anys que ja no en faig d'hort, i el poema, he arribat de treballar i no volia posar res, i mira, he vist els pinzells que sempre m'esperen i com una fàbrica de xurros,ja està, ara, té una mica de trampa, si ahir era el teu anivers. demà ho és el de la mestressa... Potser, l'havia d'haver guardat com em deia la Mìriam, la neta gran, però, ja vindrà alguna cosa. No em preocupa l'escriure, més aviat és tenir-ne temps i ganes. Més bé o no tant bé, sempre ve 'inspiració...Bon dia, noia, Anton.
Un homenatge magnífic! I uns gladiols preciosos!
Bon aniversari! I cuida molt a la mestressa
Ets un pou de paraules, et passo a saludar! Ja sóc a casa!Î et vinc a deixar petons, molts!
Que n'estarà de contenta la mestressa amb un poema així!! :-))
Els gladiols són de les poques flors que sé distingir :-) i és perquè en tenia un model per brodar a punt de creu!! ai, ai, els que som de ciutat!!
Doncs moltes felicitats per ella :-)
I aquesta també deixa-la córrer de bonica!!!
De gladiols, n'havia tingut, ara no. Reconec que tnen un encant especial, com aquesta poesia.
Felicitats a la senyora i a tu també, ets un ARTISTA!
;)
Publica un comentari a l'entrada