dimecres, 1 de juliol de 2009

324 -- OH, LA MEVA BRUIXETA !! - foto Mariona.

Al meu blog RETALLS VELLS ( coses del poble de La Torre de l'Espanyol )hi han reportatges, fotos i poemes del que aquí
us he posat com mostra.Anton.

fotos album Picasa Mariona

------------------
Quan el sol se'n va a la posta
i l'abric fosc possa la nit...,
ell et besa, et dont carícia,
òscul de pau, petó infinit.
El mantell de llum roig - groga
envaeix carn, terra i esperit
i suavitza formes, les encanta
en sa bruixeria sens fi.
Encant de la joia nostra
que emmarant-se en la posta
remarca en besllum, cap i pit.

4 comentaris:

Cèlia ha dit...

Un nom ben bonic per aquest poema tan ple de bellesa i sensibilitat. Recordo que quan el vaig llegir ja em vaig quedar ben admirada!

zel ha dit...

et vinc a deixar un petó i un vot al teu blog pels premis cat's, te'l mereixes, el teu sentiment sempre a flor de pell. Petons, i fins la tornada!

rebaixes ha dit...

PREM - IS, que et sembla ZEL, gràcies que pensis en mi, però no penso en PREM IS , diuen dic jo que la i té el puntet de tant prèmer el qui la fabricava... No és PER- MI. això del PREM - I. aNTON.
.............Ara, dòna moviment i espectacle i d'altres coses i això també és important. No faltaria més que s'ha de menjar de tot.

Assumpta ha dit...

Un preciós poema, Anton... com tu els fas sempre :-) I has triat una imatge magnífica per ilustrar-lo :-)