foto Anna Andrés de FOTOERASE
28 – 6 – 09
No em fa sentir la teva alegria
l’estèril il·lusió que ja s’acaba
el camí impur que arrossego
amb l’espardenya deslligada.
El sender és llarg i vull saber-ho.
No penso claudicar de meva casa,
si marxo de camí prendré sarró
i la inefable, segura carabassa
plena de vinet dolcet per que alegri
el seure al pedrís en ma parada.
.
No em fa sentir la teva alegria
l’estèril il·lusió que ja s’acaba
el camí impur que arrossego
amb l’espardenya deslligada.
El sender és llarg i vull saber-ho.
No penso claudicar de meva casa,
si marxo de camí prendré sarró
i la inefable, segura carabassa
plena de vinet dolcet per que alegri
el seure al pedrís en ma parada.
.
3 comentaris:
el pedrís és una element que no s'hauria de perdre
Pedrís és una paraula que em porta directament a la infància. Ara poca gent ho diu. Gràcies Anton.
Abans es feien servir molt. En cantonades com a protecció i per ocupar-lo amb el glutis i en paredsi places, era com l'escó de fusta rodejant l'habitacle de la llar de foc,.. Aquell per la fresca i repós i aquest per fer petar la xerrada davant els troncs encessos i ft la seva feina, calentejar. Anton.
Publica un comentari a l'entrada