18 – 6 – 09
Com el confetti al cabell
En el cel brollen estrelles.
Com menudalla al carrer
Juguen, salten ells i elles.
Ai, estrelles de la nit,
Aquest vespre heu florit
Com geranis en baranes...
Ai, estrelles del neguit,
Heu cantat dins del meu pit
Les melodies més sanes.
Heu llegit la lletania
De la tendra alegria...
Ai, estrelles del neguit,
Heu cantat dins del meu pit.
Com el confetti al cabell
En el cel brollen estrelles.
Com menudalla al carrer
Juguen, salten ells i elles.
Ai, estrelles de la nit,
Aquest vespre heu florit
Com geranis en baranes...
Ai, estrelles del neguit,
Heu cantat dins del meu pit
Les melodies més sanes.
Heu llegit la lletania
De la tendra alegria...
Ai, estrelles del neguit,
Heu cantat dins del meu pit.
3 comentaris:
Ai, estrelles del neguit...
un poema com nostàlgic, però molt bonic.
Poema molt adient en aquesta època d'estiu. Ara comencen les festes de poble i em fa pensar en elles.
Per cert, m'has d'explicar la història que amaga el nom de Rebaixes. Estic intrigada
Que bé, Anton, ja ens apropes a les festes majors!! Primer, Sant Joan, la del barri. I a l'agost dues, primer la de Vilanova (Mare de Déu de les Neus, el dia 5) i després la de la Geltrú (Santa Maria, el 15). En tinc unes ganes... Et felicito pel poema: és molt tendre. Molts petons.
Publica un comentari a l'entrada