dijous, 18 de juny de 2009

313 -- cOM EL CONFETTI AL CABELL...


18 – 6 – 09
Com el confetti al cabell
En el cel brollen estrelles.
Com menudalla al carrer
Juguen, salten ells i elles.
Ai, estrelles de la nit,
Aquest vespre heu florit
Com geranis en baranes...
Ai, estrelles del neguit,
Heu cantat dins del meu pit
Les melodies més sanes.
Heu llegit la lletania
De la tendra alegria...
Ai, estrelles del neguit,
Heu cantat dins del meu pit.

3 comentaris:

Carme ha dit...

Ai, estrelles del neguit...

un poema com nostàlgic, però molt bonic.

GAIA ha dit...

Poema molt adient en aquesta època d'estiu. Ara comencen les festes de poble i em fa pensar en elles.

Per cert, m'has d'explicar la història que amaga el nom de Rebaixes. Estic intrigada

fada ha dit...

Que bé, Anton, ja ens apropes a les festes majors!! Primer, Sant Joan, la del barri. I a l'agost dues, primer la de Vilanova (Mare de Déu de les Neus, el dia 5) i després la de la Geltrú (Santa Maria, el 15). En tinc unes ganes... Et felicito pel poema: és molt tendre. Molts petons.