diumenge, 24 de maig de 2009

291 -- A LA BARANA DELS TEUS DITS.... de J.M.Tibau


Com que demà dilluns, crec que no estaré aquí per poder-ho editar ho faig avui.

----------------------------------------------------------------------------------------------

2º.—Dels Joc Literari 104 de J.M.Tibau en vaig escriure dos propostes, una la vaig editar i l'altra ho faig avui. En Jesús proposa fer , a qui hi vulgui concursar, un poema, en que hi dugui inclosa la frase que és el titol d'un llibre seu-- A LA BARANA DELS TEUS DITS.

Aquest escrit meu ho fou arran d'un post en que ell hi vertia un dels poemes del llibre
El coll es vincla / en la corba d'un gest // Carìcies crida //Vol passar la tendresa,/ la pell es el camí.

..............................
Espai sideral. Alienígenes. Conquesta de nous mons. Quan va caure des de la nau, protegida per artilugis d’aterratge, la noia havia perdut l’oremus baixant amb la pressa de la caiguda fins que automàticament l’aparell va frenar i ella retornà en si al veure’s en el brancall d’un
arbre desconegut per ella.
Asseguda allí, començà a veure altres realitats. Era un nou mon. Mai hauria vist un lloc tant estrany i fet d’una matèria desconeguda que la suportava. Les ones de comunicació amb el seu medi li indicaren que era en un lloc dit la TERRA, i que podia esperar-se de tot en un lloc semblant. Havia caigut damunt d’un ARBRE Regirà les anques i trobà com un coixí fullós, impossible de determinar el que era.
Quan ho ensenyà per que els dirigents que l’havien portat fins allí l’assabentessin de les propietats de l’objecte, desseguida rebé els estímuls suficients per saber que el que tenia a les mans era un dit LLIBRE que els habitants del lloc feien servir per escampar la cultura arreu. El comunicant li digué:
- Para compte, si el mires hi veuràs com uns dibuixets que pots interpretar per el codi que ja coneixes i el podràs desxifrar. En circulen uns que et poden fer mal i tornar-te com ells amb els sentiments que ells tenen. LLEGEIX-NE un tros, i et podrem dir...
El coll es vincla /en la corba d’un gest. // Carícies crida.//Vol passar la tendresa, / la pell és el camí.
- No t’endinsis més en aquest LLIBRE, és A LA BARANA DELS TEUS DITS d’un tal Tibau, mestre dels sentiments Acabaràs ENAMORAT d’algun humà i ja no voldràs tornar mai més. Tindràs tots els sentiments que ara desconeixes a flor de PELL. No, baixa del ARBRE i retorna amb els companys. Llença el LLIBRE o et perdràs per sempre més...
.............................................................................................................
L’alienígena està embeguda en la LECTURA del LLIBRE. Sentiments d’AMOR el captiven I ja no tornarà amb la seva tribu. ... la pell és el camí.
.............................

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltíssimes gràcies, Anton, per aquest text en què jugues i fas aparèixer el meu llibre.

Una abraçada

rebaixes ha dit...

Els amics s'ho mereixen i contribuir és refermar els vincles d'amistad. Anton.

Cèlia ha dit...

Fins i tot t'atreveixes amb la ciència ficció, no tens límits! Un conte que pot ser perillós, omplir d'amor qui el llegeixi... fantàstic!

rebaixes ha dit...

L'amic Tibau ha demanat, aixì veladament, una maneta de propagandai jo tenia aquest escrit fet que no gosava publicar-lo, i mira, ahir al veure el seu post i proposta em vaig dir AVANT.
Ciencia ficció, es que si vas mirar, no sé si tu vas fer algun escrit no tinc memòria per recordar de tots, la foto del arbre i la noia, jo diria que era aixó que vaig escriure... Anton.

Assumpta ha dit...

És BONÍSSIM!!!! Imaginació "al poder" :-))

"uns dibuixets que pots interpretar per el codi que ja coneixes i el podràs desxifrar." ... Les lletres!! Llegir!!... GENIAL!! :-))

El poder de la lectura per "atrapar" :-))

rebaixes ha dit...

Assumpta, ets un Sol. Interpretes les coses amb una facilitat i delicadesa encomiable.Gràcies per el que dius.Anton.