divendres, 8 de maig del 2009

275- REPETEIXO A RELATS CONJUNTS -- fotos de poms de cireres.








Avui he pres la càmera hi he fet unes quantes fotos. Jo el que voldria es el posar-vos-les davant vostre amb una plàtera per que en pogueu menjar si us venen de gust. Ja sabeu que jo no les tasto, no sabré mai el per que, no m'ho he preguntat ni de jovenet.
He esperat poder fotografiar poms ben madurs, sembla que la vista menja.
Que us vagi de gust.
............................
El dia que vaig escriure per a Relats Conjunts proposta de Carme i Sonobloc, ( David Ciscar) se me'n van acudir varies de formes per a acol·laborar a la cita feta per eixos maravellosos blocaires. Una la posso avui per que no quedi perduda dins de l'ordenador amb altres escrit que dificilment entraran a aquest cel de la lectura virtual.




Una cosa que se'm va descuidar l'altre dia, poseu en marxa - si us ve de gust- el mp3 amb que és fa present el treball del David.




EL CORDER I EL GOS

Les escales de la masia el corder i el gos les pugen arremetent-se El Beeee, de llàstima es confon amb el guau – guau del pelut. No paren aquells laments que volen calma i que el gos no li mossegui els garrells.. Guau...!!! Beee...!!! A demés les fustes dels escalons trepitjades sembla que van ha caure. Tric...trac...trooooc...!!!
Com en un volcà es conjuguen els sorolls i estrops. El pastor cridant .a veu pelada: - Viola. Violaaa!! I el ramat tot amorriat al seu voral no el deixen caminar i qui sap si li fallen les cames li passaran totes pel damunt. Violaaa, vine a quíiii...!!! ViolAAA !!!
Però la Viola, no escolta. Ja son a dalt de la terrassa corder i gos.
Per escapolir-se el corder ha trobat una porta, Booom...!!! Dos torretes amb plantes s’han tombat i terra i plantes.... Xoff...xoff...xoff...!! Déu meu, déu meu !!!!! Han entrat en el saló del casalici.
Una noia que toca el piano i la mestra, al veure la soldadesca que corren com esperitats es retiren per salvar-se de l’atac. La trompada al piano ha set d’època i una florera que alegrava el lloc s’ha esclafit a terra com una bomba. Plofff...!!! L’aigua i flors han mullat al corder i han fet olorar al gos el que poc li importa.
El corder ha posat potes al seient fics on seien noia i mestra i s’ha encavallat al teclat hi ha començat ha emetre la seva simfonia. DO ...RE...MI... El gos amb guacs... Noia i mestra tapant-se rera una cortina i xillant... El pastor cridant: Violaaa!!! Violaaa!! El ramat no parava el beeee... beeee...beeee... !!!!!
Beee!!! Guau, guau, ...!!! Fugiu...!!!! Violaa, ja us fotré, ViolaAAAAA !!! Beee...!!! Guauuuuuuuuuuu!! El gos calla, té a boca el coll del corder... El corder es mort...
ViolaAAA...!!! I el bastó del pastor ha matat a la Viola... Nooo!!!... Violaaa...

9 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

una de les meves combinacions de colors prefrides: el verd de les fulles i el roig de les cireres

Carme Rosanas ha dit...

Però com pot ser que no tastis les cireres?

Si quan les veig se'm fa la boca aigua. Tota la fruita m'encanta, però les cireres... ocupen un lloc molt especial. Mmmmm, Anton, que bones, són!

Em fas venir ganes de repetir a mi també, en forma de poema. Pensava que hagués pogut fer-ho i va, ara ho faré! Quins canvis de registre, Anton!

Gràcies!

Assumpta ha dit...

Pregunto el mateix que la Carme :-)

"Com pot ser que no tastis les cireres?" si són delicioses!! I aquestes es veuen magnífiques i segur que estan boníssimes :-))

En quant al relat!! Jo al·lucino!! jajaja si ja va ser difícil fer-ne un, tu n'has fet DOS!!!... i ben diferents!! Et felicito de veritat :-))

rebaixes ha dit...

Posem l'incís en lo de les cireres,Dec ser quasi ùnic i de vegades , quan veus algun pom d'aquelles grosses ( trenta i tenta dos ml. de diâmetre )i madurdes a l'arbre. que s'ha quedat allí... Em fa goig de veure-les, però no.Ara es cull el primerenc que és per la vista...
més tard... Amb aquelles, fins us farien mal. Ni han unes dures, quan madures son negres quasi i àcides- diuen- que son pintures.
Demà crec quevindà un amic que viu a Barna i es posaran morats. Ja els hi hem guardat avui al arbre, ue cullin i menjin i que prepain tovalló per les moratxelles... No us vull fer més dentetes...Anton.

Gaia ha dit...

Mmm cireres la meva fruita predilecta! Les fotos t'han quedat genials.
Referent al mp3. No estic al cas. De que és aquest treball? Per el que se sent sembla algú que l'estan empaitant, arriba a una fira, segueix corrent...

zel ha dit...

També la meva fruita més estimada, per dolça, bonica i pels somnis d'arracades que de petita em posava a les orelles, penjolls de color que em feien veure'm "guapa"!!!!

Petons!

Cèlia ha dit...

Anton, que m'hi llenço!!! no ho puc evitar, començo a salivar i a desitjar menjar cireres!!!! (per sort si els desitjos no es compleixen, no passa res...). Ets un magnífic ( a més d'escriptor i pintor) fotògraf!

Mireia ha dit...

Jo t'entenc, a mi tampoc m'agraden. tot i que vistes així fam molt bona cara.

David Ciscar ha dit...

Gràcies per les ciereres!!! Són boníssimes!!! A més, per a mi, les primeres de la tmporada; i així, collides de l'arbre, són magnífiques.

També és magnífic el teu segon relat. No m'imaginava que la meva composició sonora donés per tant; estic meravellat de la tràgica història. M'ha agradat molt, de debò!