dijous, 7 de maig del 2009

274 -- A DON ANDREEEE´S....!!! - acuarel·la adient.

A DON ANDRÉS
Aquest noi d'ales de papallona, amb la finor de la seda, amb el valor d'un diamant.
Va esperar fins a ùltima hora demostrant s'ha humilitat
no volia pasar-se, ni davant dels craks adelantar...
Però volia guanyar,
Com que ningú més reverenciat no espavilava,
pensant que el xiulet ho daria per acabat...
li va dir al que tenia a vora del seu costat,
deixam la bimba, que obriré el chec
i la camisa els caurà....
I dit i fet... com un ASTRE
es va menjar el pollastre
al ast.
---------
POEMA PER A TOTS ELS CULERS I SIMPATITZANTS.
6 – 5 – 09
Notava l’abella prop
el botó de flor tancada,
ni el sol ni el vent fort
havien obert la capsa.
Quan sentia aquell rum-rum
amb l’alè de peus i parla...
- He d’obrir-ne el meu cromull
per que el pol·len corri a l’arna.
El festeig que avui se’m fa
retrà acopi de becada
i en el rusc mel quallar
i untarà pa de canalla.

4 comentaris:

Patrícia Montañés ha dit...

Així que ets un seguidor del Barcelona, eh? Jo em vaig perdre el partit, però me'n alegro de que guanyés. Cuida't!

Carme Rosanas ha dit...

Visca el barça! Anton, quin dibuix més xulo!

Gaia ha dit...

Particularment no m'agrada el futbol però visca el Barça també dic. Bonic poema pels simpatitzants del Barça!

Assumpta ha dit...

Eooooooooooo que m'havia perdut aquest homenatge a Don Andrés!!! :-)))

Anton, m'encanta aquest tros "Com que ningú més reverenciat no espavilava,
pensant que el xiulet ho daria per acabat...
"

Què bé ho varem passar, eh? :-))

Aquest dibuix al MUSEU DEL BARÇA!!

Oeeeeeeeeee oeeeeeeeee :-))